Sentir-se a casa de nou

Avui ens hem inspirat en la pel·lícula Yesterday, on el nostre protagonista fa un cameo fent el que més ens agrada de Kiwanuka: comunicar i emocionar des de l’escenari.

Home Again és el primer llarga durada del compositor, músic i cantant nascut al nord de Londres el 1987. Els seus pares, ugandesos, van fugir del règim dictatorial d’Idi Amin Dada per començar una nova vida al Regne Unit, cercant un present i futur millors per als seus fills. Arran de la publicació d’aquest disc va començar a fer-se un lloc en la indústria professional i a molts prestatges d’amants del soul.

La crítica el va classificar com un artista a qui calia seguir la pista perquè era una prometedora estrella a descobrir. Kiwanuka és capaç de fusionar les influències que més l’atrapaven, el folk i el blues, portant-les de manera molt personal al soul. Molts el comparen amb grans figures com Otis Redding, Van Morrison, Bill Withers o Marvin Gaye per la seva manera de cantar. Va començar a rascar la guitarra sent preadolescent, intentant emular Bob Dylan; possiblement d’aquí que mantingui un so folk en les cançons, encara que en els seus inicis també feia covers de Nirvana o Radiohead. La veu i el to espiritual de totes les cançons el converteixen en un gran disc, el primer d’una carrera que va continuar amb tres referències més i diverses gires internacionals. Ha tocat als millors festivals i sales d’arreu, compartint escenari amb artistes de la talla d’Adele, per exemple.

A les recents mobilitzacions del moviment Black Lives Matter dels EUA la seua cançó Black Man in a White World ha esdevingut un himne de revolta. El disc sona com sona gràcies a –o per culpa de– Paul Butler, cantant, músic i productor de The Bees. En fixar-se en el jove Kiwanuka va ajudar-lo durant la gravació de Home again i, com un visionari, va catapultar la carrera d’un jove i prometedor artista.

L’LP ve acompanyat per una funda que protegeix el vinil amb un collage de fotos de la gravació amb ell com a absolut protagonista. Es fan mirar i aconsegueixen que, a mesura que l’agulla va descobrint-nos el disc, puguem quasi olorar l’energia de la gravació. Algunes de les cançons que us destaquem, malgrat que tot el disc és una meravella, són Bones, 'I’m getting ready, Always waiting' o la que posa nom al disc.

Però no cerqueu cançons, cerqueu el disc sencer, escolteu-lo i compartiu-lo amb un volum generós amb els vostres veïns i veïnes.