Fotoperiodisme amb futur

Amb un projecte fotogràfic sobre l’Espanya buidada per la pèrdua de la sobirania industrial, el fotoperiodista Samuel Nacar ha obtingut la II Beca Joana Biarnés que atorga la Fundació Photographic Social Vision de Terrassa. El projecte guanyador, titulat Imperium. De la sobirania industrial a l’Espanya buidada. Una perspectiva documental de la desaparició de l’Estat, documenta “el desmantellament de l’Estat i de la seva sobirania industrial buscant el reflex en el dia a dia de centenars de persones que es veuen forçades a deixar treballs o ciutats que queden desolades”, segons explica el mateix Samuel Nacar, que afegeix que “quan parlem de l’Espanya buidada parlem de circumscripcions oblidades per l’Estat. Però la realitat és que la major circumscripció oblidada és el futur perquè si no avui estaríem parlant d’això”. En paraules del fotoperiodista, “els últims anys de globalització i deslocalitzacions pronosticaven la desaparició del concepte d’Estat; no obstant això, la pandèmia ha mostrat la necessitat d’un Estat robust capaç de fer-se càrrec dels seus ciutadans. La competència deslleial dels països durant la pandèmia, la imposició de l’economia de guerra en els grans països industrialitzats on les grans empreses han prioritzat els seus compatriotes a l’hora d’accedir a simples màscares, respiradors o material sanitari, és només un exemple del que encara està per venir quan surti la vacuna”.

Samuel Nacar (Barcelona, 1992) és fotògraf documental especialitzat en migracions. Interessat en les noves narratives audiovisuals, treballa perquè la fotografia sigui el seu principal llenguatge. Ha publicat a mitjans com El País, El Diario.es, Al Jazzera o TRT Magazine. Ha exposat a Albacete, París i Barcelona. Ha guanyat el premi internacional IPPAwards a la millor fotografia de l’any al 2017, entre altres. Actualment desenvolupa un documental per a National Geographic i és el corresponsal a Barcelona de Deustche Welle.

A la segona edició de la beca s’han presentat 40 projectes que tracten qüestions com l’actual crisi sanitària i econòmica, la crisi migratòria, la desigualtat social, l’especulació immobiliària o l’aïllament de les zones rurals, entre altres. En referència als participants, la fundació celebra la paritat en els projectes rebuts perquè la meitat de les propostes han estat realitzades per dones; un 40% dels convocants té més de 30 anys, i el 36% dels participants provenen de Catalunya, seguida per la Comunitat de Madrid (23%). El jurat de la beca va destacar la qualitat dels treballs presentats així com la rellevància dels continguts en aquesta segona edició. El jurat també ha valorat el perfil actiu i professional de Samuel Nacar, així com la bellesa de les seves imatges, el seu ús intencionat del color, la lectura directa de les seves fotografies i la urgent i necessària reivindicació de la temàtica del seu projecte becat.

La beca, dotada amb 8.000 euros, permetrà a Samuel Nacar desenvolupar el seu projecte durant 9 mesos.

El fotoperiodista comptarà en tot moment amb l’assessorament de la tutora, Jessica Murray, directora d’Al-liquindoi, una associació cultural que es dedica a la formació de fotògrafs documentalistes a tot el món. L’acompanyament del jove fotoperiodista becat és un dels grans valors d’aquesta beca, que garanteix també l’exposició final del projecte becat en una sala.

La primera fotoperiodista 

En homenatge a la primera dona fotoperiodista de l’Estat i complint amb la seva voluntat, la fundació Photographic Social Vision va crear el 2019 la Beca Joan Biarnés per a joves fotoperiodistes. Biarnés (Terrassa, 1935) va morir a finals del 2018 deixant una obra extraordinària i pràcticament desconeguda fins que va ser reivindicada els últims anys: el 2014 va rebre la Creu de Sant Jordi i se li van dedicar documentals i exposicions, com la que es va poder veure al Museu Morera de Lleida. Va fotografiar personalitats com Dalí i els Beatles i sempre des d’un enfocament molt personal. “Volia que les meves fotos fossin diferents, que tinguessin un valor afegit que els homes d’aquella època no captaven”, va explicar el 2016. Les imatges de moda, per exemple, retrataven un món en canvi.