Relliscades

Si agafeu un joc de cartes nou i l’escampeu amb el dit, a banda d’entrenar-vos per crupiers, estareu fent un bon símil del flux de líquids i gasos a baixa velocitat. Les cartes mostren una progressió uniforme perquè cadascuna és arrossegada per la de damunt, més ràpida, i frenada per la de sota, més lenta. De manera semblant, quan un fluid rep un esforç tangencial, s’estructura en làmines paral·leles, formant el que es coneix com flux laminar.

Entre la resistència que fa una làmina respecte a la de damunt, que l’arrossega, i el que augmenta la velocitat d’una a l’altra hi ha una proporcionalitat, i de la raó entre la força i el canvi de velocitat en diem viscositat. Devem a Newton aquesta explicació, i per això anomenem fluids newtonians els que ho compleixen, com l’aigua, l’oli i tants altres líquids quotidians. Quan circula aigua lentament per una canonada, o quan inclinem un pot de mel, veiem l’efecte macroscòpic d’aquesta llei.

Si a terra hi ha una taca de líquid, és fàcil que en xafar-la la sabata rellisqui i acabem per terra. Físicament, el que hem dit abans explica què passa: la sola de la sabata fa una força tangent cap endavant a la superfície del líquid, que, en moure’s, s’estructura en làmines horitzontals, que llisquen unes sobre les altres com les cartes de la baralla. Això fa que la sabata no s’adhereixi a terra i, pel moviment natural del peu, que espera un ròssec més gran, surt disparada cap endavant. Del que hem dit abans, se’n dedueix que un líquid menys viscós provocarà una relliscada més intensa, ja que la mateixa força provocarà un flux més ràpid, per l’augment més gran de la velocitat entre capes.

Sabem que la viscositat de l’oli és més gran que la de l’aigua, així que hauríem d’esperar que l’oli rellisqués menys que l’aigua, no? L’experiència, però, ens diu que és al revés. Aquesta paradoxa s’explica fàcilment: en ser l’aigua menys viscosa, quan la xafem també té més facilitat per sortir de sota la sola pels laterals, de manera que la capa de seguida és molt més prima que la d’oli. Com que un menor gruix de la capa líquida deixa menys espai perquè creixi la velocitat des de terra (zero) a la sabata (velocitat de relliscada del peu), l’oli acaba essent més relliscós.

Si el fluid fos un fang espès no se n’aniria per les vores, però la seva alta viscositat evitaria també la relliscada. Per tant, les viscositats de valors entremig són les més perilloses. Preneu cura de no caure-hi!