Els primers humans a l'espai

L’afany de la humanitat per explorar nous territoris es remunta als orígens dels temps però aquest mes d’abril tenim una bona oportunitat per recordar els primers humans que van viatjar a l’espai. El dia 12 d’abril es compliran 60 anys del primer viatge a l’espai d’un ésser humà, el vol de Iuri Alekséievitx Gagarin.

Si el primer ésser humà va viatjar el 1961, ja uns 4 anys abans ho havien fet els primers ginys començant pel projecte soviètic Sputnik, que va ser el primer element artificial a orbitar el nostre planeta. El van seguir diversos en plena cursa entre soviètics i americans, i el següent objectiu era lògicament enviar éssers vius.

Molt poc després del primer Sputnik ja va haver-hi el famós viatge de la gossa Laika a bord de l’Sputnik II, la qual no va poder sobreviure. Però sí que l’any 1960 els soviètics ja van ser capaços de posar en òrbita i tornar les gosses Belka i Strelka, junt amb una sèrie de ratolins i plantes a bord de l’Sputnik V. Per part americana, veient que anaven molt al darrere, van aconseguir llançar el seu primer astronauta, Ham, un ximpanzé. En alguna altra ocasió parlarem amb més detall d’aquests animals il·lustres de l’astronàutica però en tot cas quedava clar la viabilitat d’enviar humans a l’espai.

Finalment el dia va arribar i el cèlebre Iuri Gagarin el 12 d’abril de 1961 va donar el que va ser una important victòria de l’URSS i l’equip de l’enginyer Koroliov davant els americans. Iuri Gagarin va estar 48 minuts a l’espai i se li atribueix la frase “la Terra és blava”. En arribar va ser rebut en honor de multituds per commemorar la fita. Convé ressenyar també que els soviètics van posar uns anys més tard la primera dona a l’espai: va ser l’any 1963 quan Valentina Tereixkova entrava a la història com la primera dona astronauta. Els russos anaven clarament davant, però els americans no van trigar gaire i després de Ham el ximpanzé ja van venir el vol suborbital de 1961 d’Alan Shephard i el primer vol en òrbita per part d’un americà realitzat per John Glenn l’any 1962. Les recepcions patriòtiques a l’arribada dels astronautes, tant soviètics com americans, no feien més que escalfar motors per la cursa per a la Lluna i en aquest context va ser quan l’empenta de John F. Kennedy sumada a l’enginyeria de Von Braunn i un pressupost milionari van permetre amb el programa lunar Apollo canviar l’hegemonia a l’espai.