La joia de la corona

Pocs processos mèdics són tan complicats com els trasplantaments d’òrgans. Més enllà de les tècniques quirúrgiques, tota l’estructura de suport associada a aconseguir que l’òrgan adient arribi a implantar-se al pacient que més ho necessita és d’una complexitat indescriptible en una pàgina.

Tot i que a Catalunya no tenim res a envejar en atenció sanitària a enlloc del món, en pocs camps podem dir, sense risc d’exagerar, que som referents mundials. El primer trasplantament, un xenotrasplantament (donant i receptor són d’espècies diferents), va tenir lloc el 1906 a Lió (França), on el doctor Mathieu Jaboulay va implantar un ronyó de porc al colze d’una dona de 50 anys amb insuficiència renal terminal. Només 20 anys després a la Clínica Barraquer de Barcelona es va trasplantar una còrnia. Era la primera operació d’aquest tipus a Catalunya. No va ser fins gairebé quatre dècades després, que el 1965 es va trasplantar el primer ronyó. Es va dur a terme a l’Hospital Clínic de Barcelona, al mateix lloc on el 1976 es trasplantaria la primera medul·la òssia.

El “model organitzatiu del trasplantament a Catalunya” es comença a organitzar arran del Programa d’atenció a la insuficiència renal (PAIR). En dos anys es crea el registre de malalts crònics i es defineixen els requisits dels hospitals generadors i trasplantadors d’òrgans. Dos anys prolífics en què es trasplanten els primers pàncrees, fetge i cor. Es crea la figura del coordinador de trasplantaments als hospitals i s’organitzen els circuits per lligar òrgans compatibles amb pacients en llista. I l’any 1985 el centre coordinador, que funcionava 24 hores al dia/365 dies a l’any. El 2019 es van produir 1.296 intervencions a Catalunya, el segon territori del món si ens fixem en la relació trasplantament/població.

El 1994 es rebateja aquesta organització com a Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT), el paraigua des d’on es coordina i supervisa la complexa xarxa d’obtenció, l’anàlisi, la logística i la implantació d’òrgans.

Actualment, a l’estat espanyol coexisteixen dues organitzacions de coordinació d’intercanvi d’òrgans: l’OCATT, que coordina Catalunya i tot el territori espanyol amb les organitzacions estrangeres, i l’ONT, que coordina les altres comunitats autònomes i l’intercanvi entre Catalunya i la resta de l’Estat.