Edward Mellanby i el raquitisme

Fa 100 anys, el 1921 el metge britànic Edward Mellanby (1884-1955) va fer públic els resultats d’uns experiments amb gossos per trobar la causa del raquitisme.

Descrita per primer cop en obres clàssiques al segle I per Sorà d’Efes –considerat el primer ginecòleg de la història– i per Galé de Pèrgam, afecta sobretot nens en situació de malnutrició crònica. La manca de minerals a l’os provoca deformitats, dolors i pèrdua de mobilitat en ossos i articulacions.

Els nostres ossos deuen la seva forma, força i resistència a la mineralització, especialment per calci i fòsfor, ja que sense ells la matriu de teixit es deforma amb la mateixa facilitat que altres òrgans. La vitamina D es pot aconseguir de dues formes, fabricant-la o a través aliments.

La via de la fabricació requereix que viatgi a la pell i per mitjà de la llum solar es transformi en forma activa. Per altra banda, al ser una substància liposoluble, els aliments que la contenen són rics en greix, com la carn, l’ou i el peix.

Durant el segle XVII un gran brot de raquitisme a les illes Britàniques va provocar que se la conegués com la “malaltia anglesa” al llarg de més de 150 anys.

Durant la Revolució Industrial dels segles XVIII i XIX a Anglaterra va augmentar la seva incidència i es va començar a especular que en el seu origen participava la manca de llum solar. 

Tornem al nostre benvolgut Dr. Mellanby. Després d’acabar els estudis, a Cambridge i a l’Hospital de Sant Thomas de Londres, estava preocupat per l’alta incidència de la “malaltia anglesa”, especialment a Escòcia. Coneixedor de la teoria d’Elmer McCollum, que suggeria que es devia a un dèficit alimentari, va dissenyar un experiment. Va triar el poble escocès on hi havia la major proporció de casos. Va estudiar-ne la dieta.

Llavors, va alimentar amb ella un seguit de gossos als quals va mantenir lluny de la llum solar, quan van començar els símptomes, els va curar amb oli de fetge de bacallà.