Els secrets del lleó de la porta principal de la Seu Vella de Lleida

El desconeixement sobre el nostre Castell és més habitual del que hauria de ser en una societat que se l’estima i que el té com a símbol. Errors i inexactituds a l’hora de referir-se a aquell lloc o aquell altre és massa freqüent.

Però probablement en el rànquing de pífies sobre el turó de la Seu Vella està de manera destacada el de la porta del Lleó, ja que de manera recurrent hi ha força gent que, creient que ho diuen bé, no dubten a denominar-la com a porta dels Lleons. Probablement influïts per la de Micenes, la de les Corts de Madrid o potser també pel famós pati de l’Alhambra.

Però simplement una observació atenta comprovarà que en la porta lleidatana solament n’hi ha un, de felí. Petit, assegut i mirant amb la boca oberta cap a ponent, com no podia ser menys.

Sembla força manso, gairebé com un gosset, però és l’escultura més important de la fortalesa, poca broma.

L’accés a la porta del Castillo Principal està ben defensat per la gran tenalla que formen el baluard del Rei amb la Punta de Diamant, pel nord, i la Llengua de Serp, pel sud. Com tot a la vida els criteris militars també canviaren i així l’any 1825 es va voler unir amb una muralla aquells dos braços, per tal de posar un primer reducte que impedís l’entrada al recinte militar, més per raons gairebé estètiques que funcionals, ja que la muralla, que segueix i aprofita pedres de la muralla romana i medieval que tancava la ciutat per aquest costat fins al segle XI, no és gaire forta i sobretot té al mig la porta més monumental de tota la fortificació, presidida pel nostre lleó, com a símbol de poder i de força.

A cada costat sengles elegants coronaments que esdevenen companys fidels de la senzilla decoració classicista de la primera porta de lo Castell. El nostre lleó és un rei de pedra d’una selva inexistent, amb la cabellera ben treballada i amb les potes no acabades d’esculpir en la base de pedra, com si s’hagués volgut impedir que pogués marxar, cansat de fer guàrdia permanent.

De fet fa 196 anys que l’animalet dona la benvinguda, i també acomiada, tots aquells que passen per la porta per visitar, romandre, conèixer o descobrir les meravelles que hi ha a partir de la porta del Lleó. Mes, no ho oblideu mai: és la del Lleó!