La migranya

La migranya és una de les malalties cròniques no letals més incapacitants que es coneix. La pateix més d’un 10% de la població, acostuma a debutar cap als 30 anys i la pateixen més les dones que els homes.

Es diferencia dels altres mals de cap (cefalees, en llenguatge tècnic) per afectar un sol costat, ser pulsativa, i millorar amb el silenci, la foscor i el vòmit. Algunes persones presenten símptomes auditius i visuals (migranya amb aura).

Es caracteritza per episodis que duren des d’unes hores a tres dies i l’habitual és que passi entre 1 i 4 cops al mes. Laboralment és una de les causes més habituals de pèrdua d’hores de treball i disminució de la productivitat. A les persones que la pateixen amb freqüència, els afecta a nivell social i emocional. A més, la consideren com una de les causes principals de pèrdua de la seva qualitat de vida. És una de les malalties hipocràtiques, és a dir, descrita fa 2.500 anys. Un dels altres metges clàssics, Galè de Pèrgam (segle II abans de Crist), la va batejar com hemicranea (mig crani) per diferenciar-la dels altres mals de caps. El mot va anar derivant a hemigranea i migranea des d’on tant l’anglès, com el francès i, com no, el català, n’extreuen l’arrel.

Han passat 2.500 anys i seguim sense saber les seves causes exactes ni tenir capacitat per curar-la definitivament. Sabem que té un component genètic però no s’ha pogut identificar un gen concret.

Sabem que el canvi de calibre dels vasos sanguinis cerebrals té impacte en el dolor i altres símptomes. Sabem que determinants components dels aliments poden desencadenar una crisi, igual que els canvis en els ritmes circadiaris com les hores i els horaris del son.

Sabem que molts factors ambientals externs, com la pressió atmosfèrica o interns, com el cicle menstrual, incideixen en la seva freqüència. Els tractaments, tant els analgèsics com els preventius, són força efectius en la majoria de les persones.

Tot i així, per a qui la pateix, no deixa de ser una malaltia crònica que ha de tenir sempre present.