Urbanita al Montseny

Roger Ruppmann i la seua parella van ser visionaris involuntaris pel que fa a l’èxode provocat per la Covid. De fet, quan van decidir deixar el cor de Barcelona per instal·lar-se al del Montseny, la idea d’un confinament provocat per una pandèmia era poc menys que una pel·lícula apocalíptica.

Segurament, però, si ara volgués fer un còmic sobre les desventures d’una família urbanita que es muda a la muntanya buscant una casa prop d’una estació de tren, en lloc de comprar-se una destral sense saber per què la vol narraria les peripècies d’un home que, fart de veure com els preus s’encareixen per la pandèmia, es compra una destral per assassinar una família d’especuladors. Ruppmann és un dissenyador gràfic que decideix convertir en còmic la darrera, i potser més rupturista, mudança de la seua vida.

Amb la seua parella i la seua filla de dos anys decideixen deixar el piset de la Vila de Gràcia per mirar de sobreviure en una casa enmig de la muntanya. Explica el procés d’adaptació als tempos rurals, als veïns i a la vida social lluny de la ciutat.

Explica com són les coses i com les viu, anant i venint del present al passat, viatjant més enllà del naixement de la filla i confessant el llarg, car i estressant procés abans no van aconseguir ser pares. Amb ironia, però sense sarcasme, parla de les coses que han estat importants, la típica descoberta de qui es veu obligat a estar moltes hores amb ell mateix sense poder sortir a emborratxar-se amb els amics.

Sense mirar de justificar-se ni buscar un sentit metafísic a la vida, és conscient dels privilegis i les mancances i transmet honestedat en les reflexions sobre la crisi dels 40 d’un dissenyador gràfic cosmopolita. Amb un dibuix molt esquemàtic i una composició de pàgina sense artificis, el còmic es caracteritza per una total absència de figures humanes.

Sigui per la raó que sigui, la decisió no desmereix el resultat. A voltes el dibuix ens pot recordar la senzillesa de Juanjo Sáez, altres crítics han relacionat la mirada sense malícia de Ruppmann amb la del francès Guy Delisle.