Petits passos que canvien el rumb

Quan es vol descriure la història de la Medicina acostumem a parlar dels grans metges que van establir teories innovadores, van fer descripcions avançades al seu temps sobre malalties o òrgans o bé van ser els artífexs de descobriments o invents. Tot i la indiscutible importància d’aquests personatges, n’hi ha d’altres que no sempre passen als llibres d’història, que fan una feina més callada però del tot indispensable per a estendre coneixements, establir estructures i fer possible el canvi cultural per fer progressar els seus coetanis.

El segle XIX va ser prolífic en descobriments i noves teories mèdiques que van renovar el pensament i la pràctica mèdica. Els antisèptics i les noves cirurgies que aquests permetien o la psiquiatria organicista (que sostenia que la malaltia mental es devia a alteracions fisicobiològiques del cervell) s’estenien pel món.

Ara bé, el XIX també va ser el bressol de “formiguetes” que no només van propiciar canvis, sinó també la manera d’entendre l’exercici de la seva feina. Nascut a Cabra del Camp (Alt Camp) el 1836, Joan Giné i Partagàs es va llicenciar en Medicina a la Universitat de Barcelona el 1858, on va compaginar la tasca docent amb l’assistencial –al manicomi de Nova Betlem del barri de Gràcia de Barcelona–, amb la directiva i divulgadora.

Entre les moltes coses que va crear, consta la primera escola de psiquiatria de l’Estat. També va separar la cirurgia de l’estudi de la dermatologia com a especialitat independent i va introduir les primeres radiografies realitzades al país. Divulgador incansable, a més d’obres científiques, va impulsar el periodisme mèdic fundant revistes i participant en diversos equips de redacció.

D’aquesta manera, va contribuir a canviar la manera com els metges catalans veien la seva professió i va obrir camins per tal que aquesta transformació avancés i no s’aturés. Com a curiositat, sàpiguen que l’antic manicomi de la Vila de Gràcia es va traslladar a Sant Gervasi. Va convertir-se en la seu del Tribunal de Menors i posteriorment, en un museu de ciència. Finalment, va ser enderrocat i al seu lloc s’hi va construir l’actual Cosmocaixa.