Triangle

Normalment quan descobrim el cel i sentim a dir els noms de les constel·lacions, que en el cas de l’hemisferi nord solen estar relacionades amb la mitologia grega, sovint ens adonem de la potent imaginació de l’època per veure en punts lluminosos en el cel figures extremament complexes. Des de la reina d’Etiòpia a monstres marins, passant per tota mena d’animals.

Ara bé hi ha una constel·lació que té una forma ben senzilla i que no implica gaire imaginació, la constel·lació del Triangle. En un espai entre la constel·lació d’Andròmeda, Peixos, Àries i Perseu, hi ha una zona sense cap estrella que sigui especialment brillant i només apareixen 3 estrelles que tenen una magnitud entre 3 i 4, això vol dir que s’aprecien tímidament en cels contaminats com els de les ciutats.

Doncs aquestes tres estrelles formen els vèrtexs d’aquest triangle isòsceles que com una mena de punxa apunta cap a Peixos.Si recordem l’article publicat el mes passat que parlava de la galàxia d’Andròmeda i la constel·lació homònima com objectes típics de tardor, aquesta constel·lació del Triangle té en comú que també s’observa millor a la tardor i té al seu interior una galàxia que rep el mateix nom de la constel·lació, la galàxia del Triangle o M33, i que també es pot veure a simple vista.Tan discreta és la constel·lació del Triangle que, si revisem la Viquipèdia en diferents idiomes, podem veure com no hi ha un acord clar sobre el seu origen i mitologia. De fet sembla clar que els grecs l’anomenaven Deltotron, per la lletra Delta grega que en majúscules és un triangle i que representava el delta del riu Nil.

Es creu que també els romans la van identificar de la mateixa manera, però també hi ha qui proposa que la van anomenar Sicília perquè Ceres, deessa patrona de l’illa de Sicília, va demanar al déu Júpiter que elevés l’illa de forma triangular als cels. Malgrat ser discreta, fa uns 2.000 anys Claudi Ptolemeu la va considerar en la seva llista de 48 constel·lacions.

Les constel·lacions de Ptolemeu tenien totes una història mitològica al darrere fruit de la tradició grega, a excepció de Balança i el Triangle que les va incloure simplement com a figures geomètriques. Ambdues van perdurar i formen part de la divisió oficial del cel actual en 88 constel·lacions aprovada per la Unió Astronòmica Internacional.