I allí, què hi havia hagut?

De ben segur que de tots els orificis que solquen les parets de la vella catedral lleidatana n’hi ha un de ben singular i que fàcilment pot cridar l’atenció del visitant més atent i que, encuriosit, pot fer la pregunta: i allí, què hi havia hagut?

Es tracta d’un forat ben fet; és de forma rectangular i fa uns 50 cm d’amplada per 70 cm d’alçada; es veu prou fondo i per fora té un rebaix per posar-hi un marc perimetral, que té tots els indicis de servir de suport a un vidre que el tancaria. Evidentment estava fet amb tota la intenció de poder guardar de manera ben protegida alguna cosa important, però a la vegada que restés a la vista de tothom. Què podia ser?

Es troba en el mur nord del presbiteri a gairebé 8 metres d’alçada. Per col·locar el destacat objecte calia fer-lo des de dins de la sagristia; des del pis superior s’aprecia una porteta que dona a l’espai que travessa tot el mur de l’església i que permetria exposar la relíquia més important que tenia la Seu Vella de Lleida: El Sant Drap. Poca broma!

I què era el Sant Drap? Doncs ni més ni menys que el bolquer que la Verge Maria li va posar al nen Jesús només néixer en aquell portal de Betlem, la primera nit de Nadal. Es tracta, per tant, d’una relíquia única, força valorada pels lleidatans i especialment per les lleidatanes, ja que es considerava que ajudava a tenir bon part. Els pelegrins que de camí a Santiago passaven per Lleida no dubtaven a pujar-hi a veure’l i adorar-lo.

La preuada roba havia anat de Jerusalem a Tunísia, regalada per Saladí al rei magrebí pel valuós ajut que li havia donat en la conquesta als creuats de la Ciutat Santa. A principis del segle XIII Elisenda de Sant Climent i la seva filla Guillemona són a la cort de Tunis; la formosor de la jove captivà el fill reial, que la prengué com a esposa amb el nom de Rocaia. Poc després va arribar a mercadejar el lleidatà Arnau de Solsona que es va enamorar de la mare viuda. La nova parella se’n va tornar cap a Lleida i la filla li va posar a la mare el sagrat Drap amagat en l’aixovar, i el guardarà en secret fins a la seva mort. El 4 de desembre de 1297 l’Arnau el va lliurar emocionat al bisbe Guillem de Montcada. I a partir de llavors esdevindrà la joia més preuada de la Seu lleidatana, fins a la seva dissortada desaparició l’any 1938.

La ubicació en l’armariet presbiteral es faria al segle XVI, quan es va fer la nova sagristia. I es va triar aquell lloc perquè és on es troba la pintura del Nen Jesús en el Pessebre, dins del magnífic conjunt de pintures del segle XIV que narraven la història de la Verge Maria. No cal dir que per Nadal la devoció pel Sant Bolquer s’evidenciava més que mai i tothom volia venerar-lo amb l’orgull de tenir una relíquia tan singular.