El desfibril·lador

Totes les branques de la medicina tenen els seus mites, els seus acudits i les seves joguines preferides. Els urgenciòlegs estem entrenats per considerar la parada cardíaca no com la mort, sinó com un diagnòstic mes Com tot diagnòstic, requereix un tractament: la ressuscitació. D’aquí sorgeixen acudits i ironies que serveixen per descarregar les tensions i abstreure’ls del dramatisme que sempre impregna aquests moments. Ressuscitar algú no és una tasca fàcil. La finestra de temps en què això és possible és de pocs minuts.Els motius que han portat a l’aturada del cor sovint no són reversibles en aquell moment. Però com que hi ha poca gent menys tossuda que un urgenciòleg, aquesta minúcia no evita que s’intenti un cop i un altre.

Afortunadament, la tecnologia i la ciència mèdica ens van aportant coneixements i estris cada cop més sofisticats i eficaços. Si hi ha una andròmina que acompanya sempre un urgenciòleg és el desfibril·lador. Aquestes màquines són les encarregades de produir un corrent elèctric de potència suficient per penetrar la pell i reiniciar el corrent elèctric del cor.

Corria l’any 1965 quan el cardiòleg britànic Frank Pantridge (1916-2004) va desenvolupar el primer desfibril·lador portàtil. Funcionava amb la bateria d’un carro i pesava 70 kg. Per als urgenciòlegs és un dels mites i pares de la medicina d’emergències. Un any després, el 1966, als EUA van equipar una ambulància amb aquesta andròmina, i van començar a utilitzar-la en unitats mòbils.

Entre les moltes persones que van salvar la vida gràcies al seu invent, destaca el president americà Lyndon Johnson, que va patir una parada cardíaca durant el seu primer infart, el 1972. El seu èxit va ser tal que als EUA es va fer una figura molt coneguda. Fins i tot es feia broma amb Pantridge dient que no si no era congressista era perquè no s’hi volia presentar.

Avui en dia seria impensable una ambulància o un servei d’urgències sense un desfibril·lador portàtil. Els que usem actualment a les ambulàncies ja pesen només uns 3 kg. Això, però, és mèrit dels enginyers.

Opinió Com a curiositat, Pantridge va rebre molt escepticisme i rebuig al Regne Unit i no va ser fins al 1990 que el London Ambulance Service, el SEM britànic, no es va equipar amb el desfibril·lador portàtil. Deu ser cert allò que diuen que ningú és profeta a la seva terra.