Articles matemàtics estranys

“Un home entra a un lavabo d’homes i observa uns urinaris buits. Quin urinari hauria de triar per maximitzar les seves possibilitats de mantenir la privadesa, és a dir, minimitzar la possibilitat que algú ocupi un urinari al seu costat?”. Aquesta introducció que sembla d’un acudit és el començament d’un article matemàtic publicat en un dels llibres de la col·lecció Lecture Notes in Computer Science el 2010. Els professor Evangelos Kranakis (Universitat de Carleton) i Danny Krizanc (Universitat Wesleyan, EUA) van realitzar un estudi matemàtic sobre aquest problema que afecta els homes cada cop que entren en un urinari públic: en quin urinari cal posar-se per tal de maximitzar la distància amb altres usuaris? La conclusió a la que arriben és que cal triar el més allunyat de la porta si està disponible sempre i quan el que hi ha al costat estigui desocupat. Normalment els articles matemàtics duen títols insulsos descrivint el contingut de l’article, The urinal problem és només un exemple d’un estudi matemàtic estrany, estrafolari o divertit si es vol dir així. En podem trobar alguns més.

Un de força conegut, de certa importància en l’àmbit de l’economia i que va acabar derivant en un Nobel i tot, és «College admissions and the stability of marriage» («Les admissions a la universitat i l’estabilitat del matrimoni») publicat a The American Mathematical Monthly pels professors de la Universitat de Brown David Gale i Lloyd Shapley el 1962. L’article parteix sobre la necessitat d’establir un criteri de selecció d’alumnes a la universitat, ho relaciona amb els matrimonis on cada persona selecciona el seu emparellament estable (amb la qual cosa és aplicable a alguns programes televisius on ajunten homes i dones en cases i illes) i finalment l’algoritme s’aplica al món de l’empresa a l’hora de buscar personal o en el món de la informàtica per assignar usuaris a servidors. Un altre de força curiós és «Love affairs and differential equations» («Assumptes amorosos i equacions diferencials») publicat el 1988 i en el qual el matemàtic Steven Strogatz de la Universitat de Cornell fa una interpretació temporal de la història d’amor de Romeu i Julieta mitjançant equacions diferencials. Les variables que va servir són R(t) i J(t) que representen el sentiment de Romeu cap a Julieta i de Julieta cap a Romeu de tal manera que si R=J=0 senten indiferència mútua, si són negatives repulsió i si són positives feeling entre ell i ella.