Les pintures del mur nord del presbiteri de la Seu Vella són una petita joia que pot donar per molt.

Les pintures del mur nord del presbiteri de la Seu Vella són una petita joia que pot donar per molt. En concret són una mena de còmic que explica la vida de Crist i de la seva Mare, a la qual recordem que estava dedicada la catedral. Hi ha pintats 27 arquets que aixopluguen diferents escenes relacionades amb la seva vida, tot i que l’artista no s’ajusta de vegades exclusivament a cada àmbit, però en general cada “vinyeta” conta un sol fet. Foren encarregades pel bisbe Arnau Sescomes cap al 1330.

Aquestes pintures correspon a l’estil denominat gòtic lineal i mostren ben clarament el perfil de les figures, però en general han perdut els colors que les omplien. Solament els daurats d’alguns objectes i sobretot el de les aurèoles mantenen el seu atractiu acabat i ajuden a identificar els personatges principals.

Concretament avui volem explicar l’escena que hi ha a l’arcada número sis. Veiem quatre reis, tres drets que porten un objecte a la mà esquerra i un quart assegut contemplant-los amb un ceptre acabat en una flor de lis. En aquesta ocasió les quatre corones reials ens situen en el relat que explica l’Evangeli de Sant Mateu i per això identifiquem els individus que les porten amb els estimats Reis Mags que vingueren d’Orient amb els seus famosos regals (or, encens i mirra) per adorar el nou nat Jesús. Però i el quart rei? A Lleida en teníem un de més? Doncs, no pas. Es tracta del rei de Judea Herodes I el Gran, el qual rebé amb sorpresa els mags que li demanaven pel Messies, cosa que no li agradà gens. Com a bon polític els digué que anessin a cercar-lo i quan el trobessin li diguessin on parava per anar ell a adorar-lo, si bé les seves intencions eren més aviat eliminar un possible rival. Com se sap Melcior, Gaspar i Baltasar trobaren finalment el Pessebre, guiats per l’estel nadalenc, on lliuraren el seus regals al Déu Infant i avisats per un àngel tornaren directament cap a Orient sense dir res a Herodes.