Realitat en conserva

Aquesta és la típica –encara que soni malament, no utilitzo típica en un sentit pejoratiu– història coral en què sembla que no passi res, però sí que passa. Les pàgines avancen i no es posa sobre la taula cap conflicte extraordinari i això és, exactament, el que converteix Temporada de collita en un còmic que val la pena llegir. No us canviarà la vida, només us farà una mica més tendres. El món en el qual es troben les protagonistes d’aquestes vinyetes és una fàbrica de sucs i conserves situada en un punt indeterminat de Múrcia. El còmic, però, traduït al català perquè va guanyar el III Premi València de novel·la gràfica, ben bé es podria ambientar en qualsevol comarca del camp valencià que estigui saturada de tarongers i altres arbres fruiters.

Tot el còmic gira al voltant de tres dones: la Juli –una jove que no passa un bon moment emocional perquè se li encalla la darrera assignatura de la carrera i tampoc no sap exactament cap a on tirar–, la Paquita –una veterana de la fàbrica atrapada en una relació de parella clàssica, previsible i poc estimulant– i la Rita –encarregada de planta, que vol ser mare i estima un home que no pot tenir fills–. Les tres es troben en moments vitals molt distants perquè pertanyen a tres generacions diferents i, alhora, totes se senten encallades, perdudes, engabiades, deprimides i desconcertades. Elles són com qualsevol de nosaltres, per això res del que els passa ens sembla gens especial.En aquest univers de feines alienants i estressants en què es converteixen les rutines en qualsevol procés de producció industrial, els personatges hi troben la solidaritat i l’empatia necessàries per no sentir-se tan soles, per tirar endavant en les rutines sense deixar enrere els somnis inherents a cada personalitat. Un còmic que parla d’amistat, de com n’és d’important envoltar-nos de gent que ens entengui, d’estimar i deixar-nos cuidar. També d’humilitat i dignitat, de no deixar-nos trepitjar. Una idea subjacent al llarg de totes les històries és que ser realista no sempre vol dir ser conformista.

Amb un format poc habitual –el llibre és apaïsat– els dibuixos de Flores són d’un naïf subtil. Amb una traça de llapis –ho sembla, encara que avui en dia podria ser digital– el còmic és en blanc i negre de color sèpia verda molt suau. El taronja també hi és present, però sense convertir-se en un personatge estrident. Amb una estructura de vinyetes clàssica, resolen el còmic amb solvència, jugant amb matisos que no són evidents a primera vista.

Guió: Ángel Abellán Dibuix: Alba Flores Editorial: Andana Gráfica Format: 24x17cm, tapa dura, color, 116 pàgines Preu: 18 euros