Toni Orensanz conta la vida de Balchowsky

Em trac el barret davant del darrer llibre del periodista Toni Orensanz que apunta una triple resposta a la crisi de lectors de diaris: publica una extensa, detallada, agradable, i documentada biografia d’un esplèndid perdedor –un loser– anomenat Eddie Balchowsky, del qual em guardaré de contar la característica principal per no espatllar-los el pinyol narratiu; relata amb enèrgica tenacitat una narració vivaç de l’esquerra nord-americana, prou ignorada entre nosaltres; connecta brillantment la història local que ha mamat –Falset i el Priorat, i doncs, un ambient pròxim a la batalla de l’Ebre– amb la història general dels EE.UU. d’Amèrica, si més no amb l’esquerra radical i, si volen més adjectius contracultural.

El llibre complaurà els lectors tafaners que cerquen una lectura d‘investigació vital en la línia –però en la ideologia contrària– del que explicà a El nazi de Siurana. En la meua petita opinió aquests llibres de trellat periodístic són destacadíssims perquè són amens, perquè t’absorbeixen sense redempció. Són una forma de superar el consum ràpid de notícies, articles d’opinió i informacions curtes, el fast-food periodístic. Ara bé, no s’esverin: Com vas perdre el braç Balchowsky? és una lectura amena, veloç, que cerca espills de conducta, d’afinitats, de sinuositats. Un genuí plaer, amb escenes captivadores.

L’autor narra una existència amb un amor fraternal, perdurable, constant que s’apega, s’adhereix

El llibre, que ha estat traduït del castellà, mostra prou matisos, sorpreses i complexitats perquè tots els lectors hi trobin la seua dosi d’heroisme èpic, de superació, notícies de l’addicció a l’heroïna, de música, d’art, d’acceptació dels canvis, d’horrors, de ximpleries, d’amor filial, de filosofia orientalista, d’amistat, de retrats de la ciutat de Chicago –l’altra ciutat dels EE.UU.–, de poesia i d’engrunes de veritats i excitació mental. És una obra que en el seu clímax argumental fa plorar d’emoció.

Quines vetes d’or hi trobarà el lector batxiller?

D’entrada una narració fidedigna de la guerra d’Espanya, tant de la desbandada d’Aragó –una forma de la guerra llampec, la Blitzkrieg– com de les brigades nord-americanes que hi anaren, amb totes les vicissituds que van patir. I potser es delectaran amb l’esforç titànic de Toni Orensanz per contar tot allò ocult, sumit en el silenci espès dels perdedors, que és una de les comeses del periodisme d’ara. Més hauria valgut que en els anys setanta i vuitanta del segle passat no hi hagués hagut tantes tones d’amnèsia i tantes carretades d’auto-amnistia : els periodistes i historiadors no acabarem mai del tot de saber què va passar en aquella guerra trista i feroç.

En resum, a Com vas perdre el braç, Balchowsky ? l’autor narra una existència amb un amor fraternal, perdurable, constant que s’apega, s’adhereix, per dir-ho culte.