L'admiració pel pare

Editorial Les Hores ha publicat un curiós llibre de Linn Ullmann, la filla més petita d’Ingmar Bergman, intitulat Inquiets. El lector hi trobarà una narració de la memòria del cineasta noruec, una personalitat forta que apareix retratada a través de les paraules de la filla, traduïdes per Meritxell Salvany.

El pretext anecdòtic sembla que són unes cintes d’àudio enregistrades per sa filla que queden mig oblidades després de la mort d’Ingmar Bergman. La transcripció d’aquestes cintes formen part del llibre.

Cada cop que Ingmar Bergman és evocat o se n’explica alguna cosa, el llibre puja de to, aixeca el vol, manté l’interès.

Aquest director de cinema i escriptor va tenir nou fills de sis dones diferents. Deu ser, em dic, que el cinema convocava una admiració que per força devia adherir-se a l’aura seductora del director, que més aviat era de caràcter estricte. O potser Ingmar Bergman va ser un home creatiu en un moment daurat del cinema, del teatre i la televisió. Estem parlant d’homes de geni, i quan ella es pregunta què és un home de geni respon que és un home que s’enfada molt ! Potser més que la part genial del cineasta hi surt retratada la part humana.

El llibre mostra un Bergman puntual, organitzat i amb geni

Bergman va viure sobretot els estius a Hammars a l’illa de Faro, en una casa solitària a prop de mar. Hi tenia un magatzem preparat per projectar-hi cinema en una pantalla blanca, gran. (Magnífica descripció!) El lloc, l’escenari, són essencials per a la creació. Bergman cada dia mirava una pel·lícula. Cada dia escrivia. Linn Ullmann, que és filla d’una dona, l’àvia de la qual ja va viure a Toronto al temps de la primera gran guerra mundial, i va tornar a Noruega amb les cendres de l’home a la bossa de mà, dona una perspectiva molt viscuda, des de lluny, del seu pare. Sospito que només li cal contar l’experiència d’un home excepcional per produir un llibre excepcional, però m’equivoco: el volum és sincer i diferent, mostra un talent fort. Ingmar Bergman era fill d’un pastor luterà, cosa que desconeixia. Era estrictament puntual, i organitzat. Va escriure molt. Als estius a Hammars sempre escrivia, al despatx. Sol. La seua dona al seu despatx, ell al seu despatx. No el podien destorbar. Li agradava estar envoltat de dones: és evident que d’elles en treia energia creativa i una forma de viure molt lliure, que vol dir molt separada del ramat, amb molt de treball. Escriure cada dia. El que ja sabem, i fem a mitges.

Linn Ullmann va nàixer d’una dona de vint-i-set anys quan Ingmar en tenia quaranta-set. La mare es va oblidar de prendre les pastilles anticonceptives. Especulo sobre si la nostra vida no és tan creativa com la de Bergman. No pas tantes dones ni tants fills. No pas illes per escriure. Luter molt al fons del seu viure. La llibertat sexual d’una dona sueca per anar-se’n al llit amb un home més gran. I tenir una filla que escriu un substanciós volum com aquest.