El baluard més monàrquic de la Seu Vella de Lleida

Dels quatre baluards que té el Castillo Principal de Lleida, és a dir el nostre estimat Castell, el del Rei és el que té una personalitat especial. En principi cal dir que el seu nom el rep per estar situat justament a sota del castell del Rei, la residència oficial que els monarques d’Aragó tingueren a Lleida entre 1149 i 1516. És el que defensa l’angle sud-oest de la fortalesa, des d’una cota superior als altres tres i fou construït, igual que el de l’Assumpció, al segle XVII. La seva poderosa estructura fou començada pels enginyers francesos l’any 1641 i acabada pels espanyols l’any 1649.

Correspon a la dràstica decisió presa llavors d’enderrocar tot el barri noble que hi havia dalt de la ciutat, a l’entorn de la catedral, per tal de bastir una moderna fortificació que permetés l’adequada defensa de la nova frontera entre els regnes d’Espanya i de França apareguda amb motiu de la guerra dels Segadors i que situava la nostra ciutat en una posició especialment estratègica.

Els seus murs atalussats són rematats per les troneres on ubicar els canons, les quals encara es conserven força bé i mostren la seva tipologia, de murs de pedra que envolten un espai farcit de terra que absorbeix fàcilment els impactes dels projectils enemics. Al mig del baluard hi ha un espatller, l’únic que es conserva a tot Catalunya, fet de tàpia i base de maçoneria, que servia per protegir els soldats que hi havia a cada banda del baluard de les bombes que hi podien caure dalt; així l’impacte solament afectava els d’un costat i els de l’altre restaven sans i estalvis.

De totes maneres, el túnel que baixa a les defenses inferiors, que completen de manera contundent la poliorcètica del lloc, i que fins al seu tancament havia estat el més transitat per tots aquells que ens agradava jugar o passejar “per les muralles”, és probablement l’element més singular, ja que l’altre que hi ha tot just passar la porta d’accés al recinte fa molts anys que està impracticable per l’esllavissada de la muralla exterior. L’existència d’aquest accés bastit l’any 1709 per Louvigny fa que esdevingui una mena de castell independent dins del conjunt de la ciutadella.er la seva posició, les seves dimensions, les espectaculars defenses complementàries, el seu estat de conservació i la singularitat de conservar l’espatller, el baluard del Rei és especialment interessant i el millor exemple per entendre com funcionaven aquests elements defensius del nostre Castell.