La llum eterna de l'Amy Winehouse

Aquest altaveu de Ponent Roots el dediquem a una artista que ha esdevingut per molts motius una icona de la història de la música moderna. Qui no coneix Amy Winehouse? El disc que avui hem tret del nostre prestatge és el primer de la nostra protagonista d’aquest mes. Frank va ser editat al 2003 per una label de les grans, Island Records. Un debut que ràpidament la va consagrar com a diamant en brut de l’escena neo soul que començava a agafar protagonisme després de l’explosió i regnat durant anys del brit pop al Regne Unit.

Els 16 talls que desglossen el disc van mostrar ja el majestuós talent d’una jove Amy que veia com de cop el seu nom es ficava amb innocència i sinceritat a tots els pòdiums de les llistes de discs de l’any. El temps ens ha mostrat que el reconeixement que va adquirir segurament va començar a enverinar-la com totes sabem, portant la seva carrera professional a un ritme frenètic i no només en termes professionals, el seu dia a dia va agafar velocitat de creuer, i a poc a poc i veloçment al mateix temps, el dia a dia es va convertir en nit a nit.

Frank va ser el treball que va precedir l’aclamat Back to Black, disc que va fer-la explotar en el més ampli sentit de la paraula, Centrem-nos ara en Frank, disc sincer i encara no contaminat d’èxit i estupefaents que vist en perspectiva va esdevenir l’inici d’un final.

Amy des de nena va viure la música amb passió, a casa el jazz era la música que acompanyava les trobades familiars, celebracions i el dia a dia, això es desprèn en les cançons del disc, el jazz més actual i contemporani influït també pel soul més clàssic es donaren la mà per magnificar una de les veus amb més projecció del moment. Maleïda fama destructora que va irrompre al cos i vida d’una fràgil Amy que amb poc temps va encaminar-la a viure ràpid l’èxit amb la part més lletja del món musical, on les males influències i els excessos van fer-la anar cap a la part més fosca de la fama, destruint-la més ràpid, malgrat l’èxit que la va coronar com a l’artista soul que feia revifar aquest estil.

Sense Frank no hauria aparegut mai el Back to Black, disc que ha passat a ser un dels treballs discogràfics clàssics de la música moderna, i és que l’Amy va aconseguir ser una artista transversal capaç d’emocionar tant els més joves com els més madurs. Frank és un disc madur i sincer que conté 16 temes al tracklist i amb el que Amy es llueix als temes més jazzys com you send me flying / cherry, October song o el Amy Amy Amy, o els més souls com Fuck me pumps o In my bed, o als més popies com Take the box, o el preciós Mr. Magic, i és que l’Amy ja brillava al mateix temps que la seva llum s’apagava per manca d’aire com aquella espelma que tapes dins d’un pot i la seva veu es feia eterna per tots els temps.