Set-cents quilòmetres de falsa pau emocional

Les últimes dècades, al món occidental, han suposat un augment enorme en el nivell de qualitat de vida de la població. L’esperança de vida al nostre país ronda els 80 anys, per tant, tenim testimonis vius dels canvis produïts en aquestes vuit dècades. Curiosament, aquest benestar material s’ha acompanyat d’un augment enorme en l’ús de substàncies per evadir-se de la realitat. Les drogues clàssiques com l’alcohol i l’opi s’han diversificat en una multitud de substàncies, la majoria il·legals. Però no és de les drogues il·legals, sinó de les legals, i amb prescripció mèdica, de les que voldria parlar en aquest article.

Des de fa molt de temps el consum de psicofàrmacs augmenta any rere any: antidepressius, neurolèptics i sobretot, ansiolítics. Dintre dels ansiolítics, la família de les benzodiazepines és, amb molta diferència, la més utilitzada. A la pràctica hi ha poques persones majors de 20 anys que no n’hagin pres algun cop i la majoria de les més grans de 65 anys la prenen pràcticament a diari. Però què són?

Són fàrmacs que actuen sobre el receptor GABA (àcid gamma-aminobutíric) i el sistema nerviós central (SNC) i causen sedació, son i relaxació muscular. També eviten convulsions i tranquil·litzen. Els seus efectes secundaris són somnolència, sedació, atàxia, disàrtria, confusió i astènia, però sobretot tolerància (cada cop necessites una dosi més per tenir el mateix efecte) i addicció.

Descobertes entre els anys 50 i 60 del segle XX, se n’han desenvolupat moltes variants amb diferent potència, farmacodinàmica i farmacocinètica. La seva utilització més habitual és per tractar l’insomni i l’ansietat.

L’any 2021 el sistema públic de Catalunya va dispensar més de 7.000.000 d’envasos d’entre 20 i 90 comprimits. Sense treure’ls de la caixa i posats un al costat de l’altre construiríem una línia de 700 km. El cost directe van ser prop de 13 milions d’euros, l’indirecte, incalculable.

.