L'opi

No hi ha dubte que la química moderna ha creat multitud de substàncies beneficioses per a l’esperança i la qualitat de vida de les persones però sovint oblidem que encara ara molts fàrmacs tenen un origen natural. Alguns d’ells ens acompanyen des que l’home no era home i no hi ha havia res semblant a Medicina ni a civilització.

Papaver sommiferum és el nom científic del que coneixem com a cascall (en català) o amapola real (en castellà).És una planta emprada des de l’Antiguitat que s’ha trobat en restes arqueològiques a Europa d’almenys 7.000 anys. D’ella s’extrau l’opi i van ser els grecs (Alexandre el Gran) els que la van introduir a Orient i es allí on ara se’n genera la màxima producció.

Els sumeris li deien la planta de la felicitat, el metge grec Hipòcrates va escriure que era màgica i l’església catòlica la va qualificar de demoníaca i prohibir durant tota l’edat mitjana. Sort que els navegants portuguesos, que van ser els primers europeus a fumar-la, la van escampar per tot el món i al segle XVI Paracels va utilitzar l’opi per crear el làudan, i els metges vam poder tornar a pal·liar el dolor 1.000 anys després.

Van passar 200 anys més i a començaments del segle XIX el farmacèutic alemany Friedrich Sertürner va depurar-ne la morfina i la va comercialitzar com un alcaloide sec i fàcilment transportable.Va venir un segle de guerres i va ser usada àmpliament per calmar el dolor en els camps de batalla, tant que centenars de milers de persones se’n tornaren addictes, fins al punt que després de la guerra civil americana se la va conèixer com la “malaltia del soldat”.

Els anglesos van anar a la guerra contra la Xina per controlar-ne el comerç i de pas es van quedar Hong Kong (no fos cas que no tinguessin un port per a la Navy), els portuguesos, que no podien ser menys, van aprofitar Goa a l’Índia i Macau a la Xina i els espanyols, les Filipines. El tràfic d’opi per fer morfina va ser més lucratiu en un segle del que va ser la ruta de la seda en els 2.000 anys anteriors.