Qualitat contra quantitat

L’adveniment dels mitjans de comunicació va introduir per primera volta a Catalunya tants per cents substanciosos de llengua castellana. Abans de la ràdio i, sobretot, abans de la televisió, a Catalunya el castellà se sent poc i es parla menys.Tant és així, que la primera gran onada migratòria que Catalunya rep d’altres regions de l’Estat (1916-1930) se salda sense gairebé efectes lingüístics. En canvi, el milió de castellanoparlants que s’hi desplaça des dels 50 als 70 es troben amb una Catalunya inhabilitada institucionalment i lingüísticament. Durant aquests 20 anys el castellà passa a ser una llengua molt present en territori català i el catalanoparlant esdevé bilingüe.

La salut òptima d’un idioma es dona quan és capaç d’emplenar eficientment qualsevol àmbit social i individual allí on és legítim perquè n’és propi. Històricament, sembla que un sector polític de l’Estat espanyol no ho veu de la mateixa manera i vol alterar aquest curs natural amb criteris polítics. D’altra banda, aquests criteris responen a una inèrcia natural com ho és l’atracció que exerceixen els cossos més grans sobre els més petits per continuar engrandint-se.

Per sort o per desgràcia, l’ésser humà té la capacitat de modificar les lleis naturals en virtut, de tant en tant, de la justícia, que en aquest cas fora allargar l’existència d’un ésser viu. Com es podria fer, això, doncs? Trobant per a la llengua una font de salut extra.

I ja que la polèmica se situa en l’escola, d’entrada, caldria partir d’un projecte comú que articulés la feina dels equips docents al voltant d’una llengua correcta i de qualitat. A continuació, és capital vincular-la amb el pensament i la cultura que l’ha enriquit associant el temari als valors artístics i intel·lectuals del territori.

Finalment, no pot bandejar-se del currículum escolar el temps de lleure amb monitors, que també és formatiu. La tria de cançons, vídeos, jocs o contes es farà en funció del mateix projecte.

Igualment, les celebracions de l’escola haurien de perseguir, festivament, el mateix objectiu. D’aquesta manera, qualitativament, el català podrà fer efectives les seues potencialitats, encara que convisqui amb una llengua molt més productiva quantitativament gràcies als mitjans, als quals el s. XXI ha sumat el més potent de tots fins a la data: Internet.