La reina Cassiopea

En unes setmanes en què les notícies d’actualitat han girat de forma persistent al voltant de les monarquies internacionals, és un bon moment per preguntar-nos si en el firmament tenim representacions reials. En particular, cercarem si hi ha alguna reina.

Com ja sabem en l’observació del cel nocturn, ja des dels humans més primitius es van articular molts mites i llegendes lligats a creences que veien reflectides en formes aparents que els diversos estels tracen en el cel. Això va donar lloc a la distribució del cel en el que anomenem constel·lacions, de les quals les majoria que coneixem ara tenen el seu origen en la tradició grecoromana sustentada en la mitologia clàssica grega.

Des del punt de vista científic no és res més una divisió arbitrària, però que la Unió Astronòmica Internacional va oficialitzar per dividir el cel en 88 parcel·les. Doncs entre totes elles hi trobem una reina, Cassiopea. La constel·lació de Cassiopea es troba molt propera a l’estel polar, el que marca la posició del pol nord celest, i per tant és pràcticament visible durant tot l’any, malgrat els millors moments són a la tardor.

Presenta una forma molt evident de la lletra W o d’una M segons es vulgui mirar i, per la seva ubicació al pla de la galàxia, és una constel·lació densament poblada d’estels. Hi ha més de 150 estels dintre dels seus límits que serien visibles a simple vista en un cel no contaminat lumínicament. També presenta una notable presència de cúmuls d’estrelles dels més vistosos del cel i fins tot el remanent de la supernova que Tycho Brahe va observar l’any 1572 a simple vista.La mitologia al voltant d’aquesta constel·lació està lligada al mite de Perseu i Andròmeda. Segons la tradició grega la reina d’Etiòpia, anomenada Cassiopea, era extremament vanitosa i com a càstig Poseidó va enviar al seu regne el monstre marí Cetus.

Per salvar el regne, Cassiopea i el rei Cefeu van consultar l’oracle que els va dir que havien de sacrificar la seva filla Andròmeda perquè fos devorada per Cetus i la van lligar a unes roques. El final del mite no va ser tràgic ja que l’heroi Perseu va rescatar-la del monstre marí. Malgrat tot, i per mantenir un càstig a Cassiopea, Poseidó va situar la reina al cel lligada al seu tron de manera que amb el moviment del cel es passa part del temps de cap per avall.