Gosset, l'estudiant de la Guinness

El 16 d’octubre de 1937, avui fa 85 anys, moria a Beaconsfield (Anglaterra) el químic i matemàtic William S. Gosset, conegut com Student, el pseudònim amb què signava els seus treballs.

A finals del segle XIX la fàbrica de la coneguda cervesa torrada Guinness de Dublín, tot un símbol irlandès, havia passat a mans d’un jove Claude Guinness que heretà aquesta factoria familiar. El nou propietari de la cervesera volia anar més enllà dels mètodes tradicionals de producció cervesera i el 1899 començà a contractar científics per tal que ideessin nous procediments.

Un d’aquests científics fitxats va ser William Gosset que acabava de graduar-se a la universitat d’Oxford.Era habitual que els cervesers estudiessin els factors que provocaven que l’ordi i el llúpol, que eren molt sensibles a les condicions ambientals, tinguessin un gust o un altre. En aquests estudis es feien poques proves amb les diferents variables que afectaven l’ordi i el llúpol i es treballava amb mostres petites.

Ara sabem que si traiem conclusions a partir de mostres petites aquestes conclusions poden ser molt esbiaixades i generar conclusions altament errònies. Però aleshores encara no ho tenien gaire clar… fins que arribà Gosset amb les seues idees.

El matemàtic solucionà el problema i el 1908 publicà les conclusions a l’article El probable error de la mitjana signat amb el pseudònim Student, ja que era norma de la Guinness que els seus tècnics no publiquessin articles amb els resultats de les investigacions que es feien.Aquesta solució va ser la coneguda distribució t-Student, d’ús molt habitual en treballs estadístics, tant o més que la llei normal. El seu ús apareix, per exemple, quan es vol estimar la mitjana d’un conjunt petit de mostres del qual es desconeix la variància (la dispersió).

El seu ús és tan important que tots els fulls de càlcul i els paquets de càlcul estadístic la porten implementada per poder-hi treballar. A tot això, Gosset es va aficionar tant a estudiar l’ordi que arribà a dissenyar experiments de cultiu en diferents tipus de sòls o en zones amb diferent climatologia.

La Guinness el nomenà destil·lador en cap de la seua factoria a Londres el 1935. Student, certament ningú el coneix pel seu nom real, juntament amb Pearson i Fisher van ser la santíssima trinitat de l’estadística del s.

XX.Gosset no ha estat l’únic matemàtic que ha estat vinculat amb la Guinness. El 1951 la cervesera contractà el matemàtic de Cambridge Michael Edward Ash per solucionar un problema en tirar les canyes de barril.

A Ash se li acudí afegir nitrogen al diòxid de carboni que ja portaven els barrils i la cosa va funcionar amb el nom de Draught Guinness… i encara funciona. Fins i tot les Guinness de llauna duen una boleta a dins perquè deixi anar aquest nitrogen i faci aquella bromera més característica. En aquest cas, un matemàtic va servir per solucionar un problema químic.