La beneïda torre de Babel

Després de dos anys i mig, al Centre de Normalització Lingüística hem iniciat un curs amb perfecta normalitat. Ens congratula poder desplegar la tasca d’ensenyar la llengua catalana a tots els ciutadans que ho necessiten i acompanyar-los en el seu procés de formació.

Estudiar una llengua és un repte bonic, però demana un cert sacrifici. Cal, doncs, buscar motius per mantenir la motivació i fer front al desànim.

És normal que, de tant en tant, ens queixem, ens enfadem i ens demanem per què el català és tan complicat, per què té tantes regles i tantes excepcions. Que si l’apostrofació, que si els verbs velars, que si els adjectius d’una o de dues terminacions.

Per no parlar del canvi de preposició davant d’infinitiu o de la caiguda davant de conjunció!

Aquests entrebancs no es poden menystenir, però formen part de qualsevol aprenentatge. De vegades, en un panorama dominat per la immediatesa i la recompensa automàtica, ens costa més acceptar que aprendre no és automàtic, que demana un esforç, una dedicació i, sobretot, temps per aplicar i dominar els nous continguts.

Una de les proves que demostren que cada llengua resulta un tresor és precisament el sinuós camí que cal recórrer per llegir, parlar i entendre-la correctament. Ja sigui el català, el francès o l’anglès; cap no es troba exempta de regles que demanen l’esforç de l’enteniment i el cultiu de la memòria.

Veritablement costa copsar una nova música, de la mateixa manera que costa memoritzar un nou estil de ball, de noves passes i ritmes estranys. Ara bé: després, a la pista, la recompensa és incalculable.El mite de la torre de Babel diu que els homes van decidir construir-la per arribar fins al cel.

Això, a Déu, li va semblar d’una arrogància absoluta i va decidir crear diferents idiomes perquè les persones no es poguessin comprendre. El relat bíblic representa el pecat de la supèrbia màxima: pretendre arribar a les estances de Déu per assemblar-s’hi.

Tanmateix, el càstig va suposar un esperó: adquirir la necessitat d’aprendre uns altres sons, unes altres estructures...; en definitiva, una visió polièdrica de l’univers que ens fes més complets –més humils. Al cap i a la fi, la torre de Babel va resultar una autèntica benedicció.

Endavant, doncs, en l’ascensió del català. El CNL de Lleida us desitja un molt bon curs i us estén la mà per acompanyar-vos en els moments de dificultat.