SEGRE
La pell

La pellSEGRE

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Pell de serp de Llorenç Capdevila és una novel·la que va ser publicada fa un any bo però el comentari coral, amb l’autor i tot, al club de la biblioteca d’Alpicat ha donat un joc que pot orientar els lectors que encara no l’hagin llegit. En efecte, el novel·lista apel·la a la pedrera temàtica de la guerra civil, a la denúncia, al gust pel misteri, al dibuix d’un personatge, a l’humor, al costumisme a la carta, a la composició de trencaclosques narratius.

L’obra sorgí amb una idea potent: què passaria si per un atzar vandàlic, una colla d’embriacs i drogats fan una bretolada en un cementiri i s’hi descobreix que un vell nínxol profanat conté un taüt sense ningú a dins. La buidor metafísica del taüt buit i polsós amb un misteriós nom estampat a la làpida és la pregunta. La novel·la és la resposta.

La trama és pròpia d’un esperit quadriculat que sap quines són les seues qualitats i quins és els seus punts febles, segons confessió del mateix novel·lista. Som en la novel·la de misteri en què el lector es deixa sorprendre per giragonses, escenes sobtades, canvis de rasant, canvis d’escenari, retorns al passat que són gairebé a frec de la novel·la negra.

El mosso d’esquadra particular, que s’ha escapolit del tractor i el bancal de pomeres, no presenta prou densitat per sustentar la novel·la. És un contrapunt més aviat alleugeridor. Els espais són essencialment el mític Vilanova del Tossal, amb les complicitats amb els lectors locals, i tot l’espai a l’entorn de Manresa, incloses les mines de potassa del Llobregat, els dos espais en què el novel·lista es troba més segur.

Aquesta elecció del novel·lista, o sigui la tria d’un mosaic amb canvis temporals i d’espai, acaba tenint més preeminència que el mateix argument que es desembolica com un regal cap a la part final de la novel·la, amb un desenllaç força enginyós. L’estat d’esperit que convoca el novel·lista és el del lector de novel·les de misteri versemblants, de tal manera que el personatge central de la novel·la s’ha de rumiar a posteriori tot partint de tres o quatre escenes excel·lents en què el susdit personatge central, solitari empedreït, pren decisions i comet certs assassinats que conformen el seu currículum vitae, diríem.

En aquest sentit, la novel·la hauria pogut ser escrita d’una altra manera i potser el resultat hauria subratllat més les raons del protagonista. En La pell de serp se’n subratllen les accions.

Altrament, altres encerts de la novel·la són el balanceig entre passat i present i l’alternança d’espais entre Vilanova del Tossal, espai que nodreix el vincle de l’autor amb la seua vila natal, i la ciutat de Manresa, l’espai de vida i de treball d’ara del novel·lista.

tracking