Parkes fa una crítica del classisme A ritme de sintetitzadors

La banda Parkes ha publicat a principis de desembre un nou avançament de l’LP De Niños Amores y Apocalipsis, titulat Gloria por la zona alta. El single és autobiogràfic i reflecteix el sistema de classes de la societat espanyola contemplat des de la perspectiva d’una relació en la qual cada integrant pertany a un estrat social diferent.

Mitjançant aquesta relació, Parkes critica el classisme i la superficialitat de la burgesia patriarcal com a eix de la fossilització en l’evolució de la cultura espanyola. Aquest nou avançament se situa a l’indie rock alternatiu i beu de la influència del rock psicodèlic dels anys 60.

Dissenyat per a directe, els sintetitzadors, baix i guitarres ballen a l’uníson d’un loop-riff intens. El món sonor de Parkes continua evolucionant incidint cada cop més en un pop alternatiu més diàfan i electrònic.

Els sintetitzadors comencen a prendre més protagonisme i l’objectiu no és cap altre que l’experimentació vorejant l’art rock i la indietrònica. L’inconfusible so d’arranjaments en escala que projecta Emmi Salgado és cada cop més net per compenetrar-se millor amb una electrònica més present.

El productor Valen Nieto, sospitós habitual de l’escola Blind, sap unificar a la perfecció sintes i guitarres sense sobrecarregar plans i aclarint capes.