SEGRE
La sífilis.

La sífilis.EUGÈNE DELÂTRE

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Es calcula que cap a finals del segle XV Occident ja s’havia recuperat de la pesta negra. L’epidèmia, que va matar un de cada tres humans a Europa, feia dècades que no causava estralls. La població s’incrementava, el comerç floria, començava a renéixer l’art i la prosperitat augmentava. Els humans, quan no necessitem lluitar per sobreviure, ho fem per cobdícia o poder.

En aquest context, el rei francès Carles VIII va envair el regne de Nàpols.Les seves tropes es van començar a contagiar d’una nova malaltia, desconeguda i sense referències als textos clàssics, que s’estengué com un incendi per tot Europa. La desorientació va ser gran, els francesos l’anomenaren la “malaltia napolitana”, però la resta del món li digué la “malaltia francesa”.

La sífilis deu el seu nom a un metge artista de Verona, el doctor Girolamo Fracastoro i el seu poema del 1531 Syphilis sive morbus gallicus, que va popularitzar-ne el nom.Emmalaltien persones de totes les condicions, rics i pobres, als pobles i a les ciutats, reis i capellans amb l’única excepció de nens i ancians. Els reis Francesc I i Enric III de França, l’emperador Carles V, els papes Alexandre VI i Juli II la van patir.

La velocitat amb què va estendre’s per tot el continent ens dona una idea dels hàbits sexuals d’aquella època. Amb el descobriment d’Amèrica, la sífilis va saltar al Nou Continent i, juntament amb el xarampió i la verola, va delmar la població nativa.

Durant els segles següents, al món occidental s’intentava pal·liar els símptomes amb mercuri, arsènic i sofre, que tenien importants efectes secundaris com ara la intoxicació i fins i tot la mort per emmetzinament. Hi ha havia una dita popular renaixentista que deia alguna cosa així com que “una nit amb Venus et costa tota la vida amb Mercuri”.

L’any 1905 el zoòleg Fritz Schaudinn i el metge Erich Hoffman van descobrir l’agent infecciós, un bacteri del tipus espiroqueta que van anomenar treponema pallidum. Anys més tard, amb el metge Alexander Fleming i el descobriment de la penicil·lina es va trobar el primer tractament curatiu.

tracking