De viatge pel Regne Unit

Avui viatgem al Regne Unit, a la gris, contaminada, plujosa i proletària ciutat de York. Allà va néixer, a començaments dels 80, la banda Redskins, sorgida de les cendres de la menys coneguda No Swatiskas.Redskins estava formada per set músics amb una clara i marcada ideologia antifeixista i antiracista, temes recurrents a les seves lletres en les quals no s’estaven de criticar les injustícies del sistema burgès.

La banda va tenir una trajectòria curta, però va marcar sonorament una generació de joves britànics. En motiu de la recent reedició l’hem tornat a escoltar força i hem de confessar que ens tornat a atrapar. Amb un únic disc d’estudi gravat i editat, el que avui fem girar al tocadiscs, van guanyar-se ràpidament fama.

Neither Washington Nor Moscow va ser editat el 1986 amb la discogràfica London Records. Tretze cançons que sonen com un cop de puny llençat amb elegància. Les seves influències sonores van des del soul al punk, passant pel rockabilly. Això és el que van plasmar en la gravació i d’aquí que en un dels versos de la cançó It can be done canten “walk like The Clash and sing like The Supremes”. Una confessió que els defineix a la perfecció.És un disc rodó on festa i reivindicació combinen a la perfecció. All tribes are welcome és un tema en què Redskins donen la benvinguda a totes les tribus urbanes, que estaven de moda aleshores.

Rockers, mods, skins i punks els seguien perquè el seu còctel molotov sonor escopia de tot, cosa que feia vibrar una generació d’inconformistes polítics i musicals. L’objectiu era clar: sacsejar el jovent amb proclames de llibertat i contra Thatcher; en solidaritat amb la mineria; denunciant l’atur juvenil i la repressió policial.

Tot amenitzat amb una forta secció de vents que donava un aire més alegre al discurs combatiu.Durant una de les seves actuacions solidàries al Festival Jobs Fior a Change, un grup de neonazis van agredir i atacar la banda i el públic. Això demostra que la música en viu i la cultura són eines de transformació social, per això és un objectiu a batre per la dreta més rància.

Una altra anècdota que demostra la seua militància és que el seu single Kick Over The Statues va ser rebutjat per la seva discogràfica pel seu contingut polític i en lloc de fer-se enrere el van editar amb una label independent. Els beneficis d’aquella edició van anar íntegrament al moviment antiapartheid sud-africà. Feia temps que no el vèiem en botigues de discs i ara que torna a circular el podem trobar tant al mateix calaix dels Specials com al dels Jam, al dels Clash, al de Sam & Dave, al d’Otis Redding o al costat dels energètics elapés dels Stray Cats.