La pèrdua d'una obra d'art de 38 tones

El punt de partida: la desaparició d’una obra colossal del nord-americà Richard Serra del fons del Reina Sofia. El llibre és una extensa exposició de relats que, gràcies a l’estil net i afilat de Tallón, configuren el fresc d’un despropòsit monumental. En la línia de Svetlana Alexiovitx i la seua literatura de veus, Tallon s'allunya del reportatge clàssic i opta per un format dinàmic en què dona la paraula a desenes testimonis (in)directes que ens parlen en primera persona. Una cadena de mini-relats aparentment desconnetats en què els protagonistes-personatges expliquen records i reflexions. A voltes ho fan parlant de l'obra que motiva el llibre, en tantes altres senzillament van dibuixant context en una gran disparitat d'anècdotes i detalls. Per la novel·la desfilen policies, periodistes, comissaris d'art, polítics, artistes, jutges, galeristes, vigilants de seguretat, una militant d’ETA, el mateix Serra, exministres, un taxista i un llarg etcètera que van contruïnt un laberint sense sortida que s’estén enllà del cas. Amb una prosa afilada, en què costa saber on són els límits entre la capacitat verbal i expositiva dels testimonis i la construcció narrativa de Tallon, el llibre és un artefacte periodístic que funciona molt bé.