Parla'm en català, si us plau

Ja fa gairebé un mes que al CNL de Lleida hem començat els cursos de català del segon trimestre. N’oferim des de l’Inicial fins al C2 i això vol dir que ens trobem des de l’alumne que encara no l’entén gens fins al que és capaç d’escriure qualsevol tipus de text de manera notable.

Centrem-nos ara en aquells per a qui el català no és llengua materna. Arriben al Centre de Normalització Lingüística perquè el volen aprendre i aquí comença la nostra labor, que consisteix a ensenyar-los-en i apropar-los a la cultura d’aquí.

Si s’hi engresquen i avancen, hem aconseguit el que ens proposàvem.Generalment els cursos tenen una intensitat de 4 hores setmanals. És evident, però, que són poques. Qualsevol que hagi après bé un idioma que no és el seu sap que es necessita molt més que anar a classe. Cal fer-hi una bona immersió, perquè la llengua és a tot arreu.

Cal llegir, escoltar, parlar...I tots sabem també que parlar una llengua que estem aprenent i que ens costa no és gens fàcil. Ens fa vergonya. Som molt més competents amb la nostra i, en virtut del sentit del ridícul, a vegades decidim deixar córrer l’intent de practicar-la. No ho hem de fer, perquè és a través de l’error que aprenem.

Per tant, hem de voler equivocar-nos-hi molt.L’actitud lingüística dels catalans és fonamental perquè els qui s’estan esforçant a aprendre-la puguin usar-la amb normalitat i consolidar-la com a pròpia. Per tant, siguem conscients que qualsevol que tinguem a la vora en qualsevol moment pot ser un d’aquests aprenents: algú a qui saludem a la parada de l’autobús, el cambrer d’un restaurant, la dependenta d’una botiga o l’examinadora de trànsit.

És molt probable que si no han nascut aquí estiguin aprenent català i vulguin practicar-lo. Per tant, ajudem-los: parlem-los-el. Si fa poc que són aquí i encara no ens entenen, ens ho faran saber i ens hi podrem comunicar en qualsevol altre idioma que coneguem tots dos o bé, si cal, amb gestos.A les nostres aules, sentim tot sovint com els alumnes s’exclamen que no poden practicar fora d’allí, que són ells els que han de demanar si us plau que se’ls adrecin en català. Per tant no prejutgem la llengua que coneixen els nostres interlocutors i parlem-los en la nostra.

Els farem sentir que formem part de la mateixa comunitat. Els ajudarem a ser com tothom, sense distincions.I qui sap si no contribuirem a fomentar l’estima social que, segons Aristòtil, és el que ha de cohesionar tots els pobles.