Una ullada al turisme

Avui dia, viatjar per plaer és un dels luxes i de les manifestacions de lleure més esteses arreu del món. Conèixer altres paisatges, cultures, llengües, gastronomies i esdeveniments artístics ens captiva i ens enriqueix. Hi ha molts tipus de turisme i també molts tipus de viatgers i viatgeres. Però existeixen àmbits indestriables: l’allotjament i els àpats, l’aeroport i la feina que es desenvolupa en els establiments turístics.

Fem una ullada al vocabulari associat, recollit més extensament en el nou Diccionari de Turisme, publicat pel Termcat i la Generalitat el passat gener. En primer lloc, l’allotjament i els àpats. Si volem “dormir i esmorzar” en un hotel, escollirem l’opció bed and breakfast.

En el nostre allotjament hi podem trobar tot un seguit de “gentileses” (amenities) com unes sabatilles de bany, un assecador, xampús i gel... Si fem un brunch ja tenim un “esmorzar dinar” complet. Alguns prefereixen menjar pel carrer i trien la “furgoteca” (food trucks) en lloc d’un restaurant. A l’hora de creuar oceans o llargues distàncies, l’avió resulta una opció primordial.

A l’aeroport de torn, ens trobarem amb altres mitjans de transport, com les “llançadores” (shuttles), i en el moment d’accedir a l’aeronau ho haurem de fer a través de “passarel·les” (fingers) que connecten el terra amb l’entrada de l’avió. Pot ser que vulguem adquirir algun “record” (souvenir) o producte típic del lloc que hem visitat a darrera hora.

Per això, sempre ens queda el recurs de la “botiga lliure d’impostos” (duty free shop) del mateix aeroport. Tota la infraestructura del turisme ha canviat molt darrerament per la influència directa de les noves tecnologies.

Així, entre el personal laboral del sector turístic podem trobar-nos amb la “reproducció en línia” (streaming), per fer videotrucades, per exemple, o amb el “treball en xarxa” de les agències de viatges (networking). Per a les empreses turístiques, com per a moltes altres, es destinen recursos a la “gestió interna” (back office) i a la “gestió externa” (front office).

Un terme més recent que ha adquirit rellevància és el de “trebacances” (workation) –acrònim de “treball” i “vacances”–, que es refereix a la feina que es fa per mitjà del teletreball des d’un lloc de vacances. Aquesta modalitat pot resultar una temptació i, sovint, també, una maledicció.