El professor Joan Girbau
El dia 2 de febrer, a través de la Societat Catalana de Matemàtiques (SCM), m’assabentava de la trista notícia de la mort del Joan Girbau i Badó, un gran matemàtic, un bon professor i una millor persona. I avui li voldria fer aquest petit homenatge, perquè les matemàtiques, al cap i a la fi, les fan les persones.
Tota una generació que vam cursar Matemàtiques a l’Autònoma vam conèixer el professor Girbau a l’assignatura de Geometria Diferencial I de segon curs, una de les assignatures os de segon.
El Girbau, tal i com encara el recordem quan ens trobem amb companys de carrera, era un apassionat a l’hora d’explicar. Omplia la pissarra de dibuixos de superfícies corbades i del símbol de Christoffel (eines numèriques necessàries per estudiar distàncies en superfícies no planes) al mateix temps que s’emocionava parlant de Gauss i del seu teorema egregi (sobre curvatures de superfícies) amb un peculiar timbre de veu i un refinat sentit de l’humor que sovint feia servir a classe i que sempre ens mantenia atents.
Amb ell, una classe magistral era una bona eina d’aprenentatge. El seu llibre Geometria diferencial i relativitat publicat per la UAB i amb imatge de Gauss en portada era un llibre de referència per a tot l’estudiantat.
Era tant admirador de Gauss que el 2015 publicà una biografia novel·lada seua amb el títol de l’Home de la campana. Després de tenir-lo de professor en un parell d’assignatures més a tercer i quart curs, un cop acabada la carrera, el Departament de Matemàtiques va oferir un postgrau per a futurs ensenyants, i un dels cursos d’aquest postgrau era el Curs pràctic d’astronomia a càrrec del professor Girbau.
Van ser unes setmanes formidables entenent el funcionament de l’Univers i la mesura del temps des d’una visió geomètrica. A més, el Girbau era tan bon home, que ens va portar als alumnes d’aquest curs a casa seua a l’Ametlla del Vallès a fer observacions de les estrelles! Amb l’ajuda del seu telescopi i d’un planisferi celeste vam situar constel·lacions i calcular angles d’una forma ben senzilla.
Uns coneixements que van fer aficionar-me a l’astronomia i que vaig fer servir com a idea en una matèria a l’ESO sobre observació de l’Univers. En aquest curs també ens va ensenyar a construir rellotges de Sol, el que se’n diu gnomònica, de la qual cosa també era expert, sent el seu més conegut el que presideix la facultat de ciències de la UAB.A part de la seua carrera dedicada a l’ensenyament, en Girbau ha estat un matemàtic de referència en el camp de la geometria diferencial arribant a enunciar i demostrar teoremes en aquest camp.
Des del grup de geometria diferencial de la UAB s’han publicat importats resultats matemàtics i nombroses investigacions. Implicat en l’entorn social de la professió, Girbau fou president de la SCM del 1986 a 1990, vicepresident del 1990 al 1994, membre de l’Institut d’Estudis Catalans i el 1997 va rebre Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya al mèrit científic i tecnològic.