Viure a l'espai

En pocs dies, el 2 d’abril, farà 55 anys de l’estrena mundial als cinemes d’una de les produccions més emblemàtiques de la història del cinema, 2001: Una odissea de l’espai. Una producció que entre molts temes tractava el fet dels viatges a l’espai.

Poc després, i ja fora de la ficció, la humanitat trepitjaria la Lluna per primera vegada i els següents projectes ja anirien encaminats a les estacions espacials que permetien viure durant un temps més o menys perllongat a l’espai.

No en va des de l’any 1986 amb l’estació soviètica MIR, que succeïa altres estacions menors, i posteriorment amb l’estació espacial internacional (ISS) fa uns 40 anys que els humans en certa manera “viuen” a l’espai. Però com s’hi viu, a l’espai? Sabem que viure a l’espai dona lloc a nombroses imatges divertides dels astronautes però també dificultats per desenvolupar allò que és quotidià a la Terra.

Podem començar per exemple per la provisió d’aigua, la qual es realitza amb sacs que es porten des de la Terra fins a l’estació espacial. Aquesta aigua serveix lògicament per beure però també per generar l’oxigen que es respira.

Com podeu imaginar, dur sacs d’aigua a l’espai no és pas fàcil i cal reciclar-la al màxim, per això la pròpia orina dels astronautes es pot utilitzar per extreure’n aigua que permeti generar l’oxigen que respiren. Si ja tenim resolt el fet de beure, per menjar ràpidament ens vindran al cap les imatges del menjar surant per l’espai degut a la microgravetat, un menjar que es puja a l’espai deshidratat per compactar-lo al màxim i que s’hidrata per menjar a la mateixa estació espacial.Si sovint hem vist els astronautes menjar, ens podem preguntar més detalls de la seva vida quotidiana.

Per exemple, per dormir ho han de fer lligats als llits de l’estació espacial per no surar per la nau. I com es poden tallar el cabell o afaitar-se sense omplir de pèls el mòdul de l’estació, ja que ho han de fer prop d’una mena d’aspirador d’aire que els xucla per no escampar-los.

I per rentar-se? Doncs bàsicament utilitzen sabons especials sense aigua. A hores d’ara, imagino que tothom espera que parlem de com ho fan per anar al lavabo i no surar.

Doncs bé els serveis de l’estació espacial tenen una mena de cinturons que permeten a l’astronauta estar lligat mentre l’utilitza. Així doncs, ja veiem que poden fer les mateixes coses que nosaltres però quasi sempre d’una forma alternativa.