Lo capitell girat

La Seu Vella de Lleida està plena de petites sorpreses. La major part dels capitells del temple foren esculpits en funció del lloc on havien d’anar; és a dir, solament es treballava una cara o dues depenent la seva posició final. En les arcades del claustre la cosa era diferent ja que es podien veure per totes bandes i llavors es treballaven de manera global.

Hi ha una porta excepcional, la que dona accés a la nau de l’Epístola, és a dir la més meridional de les tres que té l’església o, si es vol, mirant des de l’altar la que queda a l’esquerra. És molt senzilla, ja que sota l’habitual cornisa, parcialment restaurada, s’obre el petit accés, que solament té tres discretes arquivoltes.

La primera, molt ampla però solament amb les motllures decoratives en l’aresta; la següent és una mitja canya i la final, que fa com de guardapols, és la que té la característica sèrie de puntes de diamant que és el motiu més abundant en l’Escola de Lleida, aquella moda que al llarg dels segles XIII i principis del XIV mantingué la moda de fer d’estil romànic moltes esglésies de la zona oriental de la Península.Discrets relleus que imiten columnetes completen els aparents suports de les arcades exterior i interior. Però la central és la que té una curiosa originalitat: els fustos són exempts i no cilíndrics com és norma.

Aquesta peculiaritat passa també amb els capitells que són totalment esculpits encara que dues cares estiguin “de cara a la paret” de l’angle corresponent a la degradació del gruix del mur que fa la porta. El capitell de la dreta té una decoració vegetal i per tant no hi ha d’haver gaire diferència entre allò que es veu i el que resta amagat.

Però això no passa amb el de l’esquerra, ja que està totalment figurat. A la cara frontal està representada amb una qualitat esplèndida la visitació de Maria a la seva cosina Isabel.

En la cara que dona a la porta veiem la Verge enllitada, per sobre del ventre està el bressolet amb el Nen i per sobre seu els caparrons de l’ase i del bou; la figura de Sant Josep està trencada i ja està tocant a la paret, completaria l’escena del Naixement. A l’altra cara oculta es veu el dors de la Verge i ha de correspondre a l’escena de l’Anunciació.No té gaire sentit que es fes un treball tan bo per a restar amagat, per tant sembla que el capitell hauria tingut originalment un altre destí, però que finalment s’optà per ubicar-lo en aquesta porta tan especial en el segle XIII i així estaria fins a la restauració dels anys setanta, quan se’l va girar 180 º i va mostrar mostrant les belles imatges que havien estat durant vuit segles invisibles per a tothom i que ara fa poc més de mig segle que han donat relleu a les sempre vistes.

Aquesta és la raó de l’excel·lent conservació de les imatges que avui podem gaudir en tota la seua esplendor, gairebé com si s’haguessin acabat d’esculpir.