Un viatge descarnat a la pròpia veritat

Amb honestedat, una perspectiva que sovint es dilueix en l'autocoplaença quan es tracta de revisar la pròpia vida, l’autora dissecciona les contradiccions i els pecats inherents a una certa burgesia cultural catalana: hedonisme, vehemència i sentiment de culpa. La novel·la/assaig/memòria és una roadmovie existencial, una fugida sempre endavant fins a un ara indefinit durant la qual crema amors tòxics i platònics, experiències excitants i delirants i amistats autèntiques i disfuncionals. Desplegant una prosa àgil i admirable, Pazos s’autoanalitza amb la perillosa lucidesa de qui ha flirtejat amb el cinisme, l’autocompassió i la perversitat. Un interessant assaig (exorcista?) sobre la pròpia identitat.

Matar el nervi, d’Anna Pazos (Segona Perifèria)