Cayambe
L'Everest és el cim més alt de la Terra damunt del nivell del mar. El Chimborazo és el més llunyà del centre geomètric del planeta; el darrer punt que tocaria un globus esfèric centrat quan l'anéssim inflant. Però el cim del Cayambe es mou més de pressa
En un objecte que giri, la velocitat lineal dels seus punts és la velocitat de rotació multiplicada pel radi, distància des de l’eix de rotació al punt que volem mesurar. Si l’objecte es desempallega de la força centrípeta que l’aguanta girant, sortirà disparat en línia recta, perpendicular al radi de gir, i a partir d’aquí es mourà sols en tir parabòlic si no existeix altra força que la gravetat.
David es va carregar Goliat amb una fona gràcies a aquesta velocitat que el gir imprimia a la pedra, que va fer-ne un projectil letal per al gegant filisteu i d’aquesta manera li va fer perdre l’avantatge de la seva força i estatura.
En iniciar-se la carrera espacial, els físics van veure que aprofitar la rotació de la Terra faria estalviar combustible en posar els coets en òrbita. En girar la Terra d’oest a est, s’aprofita l’impuls desviant els coets cap a llevant al cap de poc de separar-se del terra.
Per la geometria quasi esfèrica, la velocitat lineal i el radi són més grans més a prop de l’equador, que, amb la velocitat de rotació constant, d’una volta cada 24 h, arran de mar es mou a 1667 km/h.Per a la carrera espacial s’ha intentat aprofitar aquesta velocitat. L’URSS, molt al nord de l’hemisferi septentrional, va operar des de la base de Baikonur, a 45,6º N, avui al Kazakhstan i encara activa, tot i que disposava de territoris fins a 35º N.
Els EUA van triar Cap Canaveral, a la Florida, a 28,4º N, si bé disposaven d’un territori més al sud, les illes Hawaii (19,3º N) però lluny del continent i de logística més complicada. Posteriorment, l’Agència Espacial Europea opera des de la base de Kourou, a la Guaiana francesa, a només 5º N.
I el Brasil, amb la base d’Alcântara, a 2º S, té les condicions òptimes. La Xina, després d’utilitzar bases més al nord, empra la de Wenchang, al seu extrem sud, l’illa de Hainan (19º N).Si l’únic criteri fos trobar el punt terrestre que més velocitat lineal té a causa de la rotació, des d’on tiraríem els coets? Sembla obvi buscar als cims de les muntanyes, que es trobaran més lluny de l’eix de rotació que les valls i les planes.
Però, curiosament, el punt triat no fora ni l’Everest, molt al Nord, ni el conegut Chimborazo, sinó un altre volcà de l’Equador, el Cayambe, a uns 200 km al N d’aquest. Com es veu a l’esquema de la imatge inferior, que no està dibuixat a escala, el cim del Cayambe és el punt de la superfície de la Terra més llunyà de l’eix i, per tant, el que es mou a més velocitat.
