Supernova al Molinet
En el tram final del mes de maig vam tenir una notícia astronòmica que va fer que tots els observatoris, tant professionals com amateurs, apuntessin a una galàxia del cel, concretament a la galàxia del Molinet o Messier 101 (M101).
El que s’hi podia observar és el final de la vida d’una estrella de forma explosiva, una Supernova. En aquest cas, la va descobrir un afeccionat japonès, Koichi Itagaki, el dia 19 de maig, i seguint el sistema de designacions de la Unió Astronòmica Internacional ha rebut el nom de 2023ixf.Una Supernova és la fase de la vida d’una estrella en què emet major brillantor i ho fa de manera sobtada, com si fos una explosió.
Però quines estrelles poden esdevenir supernoves? Aquest és un “privilegi” reservat a les estrelles més massives de l’Univers, aquelles que se situen entre unes 8 i 40 vegades la massa del nostre Sol.Aquestes estrelles massives tenen en la seva fase estable el que en diem seqüència principal, una temperatura molt més alta que el Sol i presenten colors blavosos. Per tal de poder mantenir-se brillant, aquests estels tan massius consumeixen molt ràpidament el seu hidrogen del nucli i per tant són els estels que tenen una vida més curta a l’Univers.
Quan els manca l’hidrogen s’inflen i esdevenen supergegants blaves i es van refredant fins a esdevenir supergegants vermelles. En aquestes fases el seu nucli hi crema carboni, oxigen, neó i silici, deixant un nucli residual de ferro i níquel.En aquest punt l’estel ja no té cap combustible per seguir cremant i brillant, per tant, esdevé inestable i col·lapsa el seu nucli fins a formar un bloc compacte que anomenem estels de neutrons.
Això provoca una ona de xoc que fa que les capes superiors de l’estel surtin ejectades en un dels fenòmens més energètics de l’univers, l’explosió d’una Supernova. En aquesta explosió l’estel pot brillar més que tots els estels de la seva galàxia.Passats els anys d’aquesta explosió, es pot observar el residu que ha deixat l’explosió en forma de nebulosa molt vistosa i amb l’estel de neutrons al centre que, a causa dels camps magnètics, concentra la seva llum en uns feixos de llum molt concentrats i sumat a la ràpida rotació de l’objecte dona lloc a un tipus d’objecte que anomenem púlsars.
Per poder-ho observar encara falta un temps, de moment ja podem gaudir d’aquest brot explosiu de llum a més de 20 milions d’any llum de nosaltres.