Matriarcat

Els humans fem grans esforços per a organitzar-nos, i debatem la introducció de canvis en les relacions socials, sexuals i reproductives dels individus de la nostra espècie. Aquests canvis operen no pas sense resistència, perquè posen en qüestió les relacions de poder, la cohesió dels col·lectius i trets estructurals profunds a les societats.

La natura, en canvi, no té gaire marge per a reflexions, i ens procura tota mena d’exemples, tant d’identitats sexuals com d’organitzacions socials, que solament venen condicionats per la bondat de cada sistema a l’hora d’adaptar-se a l’entorn i garantir la continuïtat de l’espècie.

Un cas peculiar va ser descobert als anys 20 del segle passat per un matrimoni de naturalistes, Carl i Laura Hubbs. Estudiant uns petits peixos als rius de la costa occidental del Golf de Mèxic, van trobar una espècie, Poecilia formosa, composta solament de femelles.

Les van batejar amb el nom vulgar Amazon Molly, no pel riu sinó en referència a les guerreres mítiques. En analitzar-ne la causa, s’ha descobert que, a l’hora de reproduir-se, aquesta espècie, híbrida de dues altres, utilitza esperma de mascles d’aquestes com a inductor de la reproducció.

Però un cop l’òvul ha començat a dividir-se, tot el material genètic del mascle és destruït i en desapareix el seu rastre.Es coneix com a partenogènesi la capacitat d’algunes espècies de reproduir-se a partir solament dels òvuls, sense aportació del mascle. Si l’esperma és necessari perquè es desencadeni la reproducció de l’òvul, però el material genètic masculí no passa a la descendència, el procés s’anomena ginogènesi.

L’esperma, en aquest cas, ha de ser de mascles d’espècies afins, ja que la pròpia espècie la formen solament femelles.Les filles d’aquestes són clons o mitjos clons de les mares, segons si reben la dotació cromosòmica sencera o només la meitat (després de la meiosi); per tant, solament les mutacions hi poden induir canvis en la genètica. Prescindir de la recombinació genètica típica de la reproducció sexual sol ser desfavorable per adaptar-se a ambients canviants, i per això la partenogènesi completa no sol durar, en termes biològics.

Com a alternativa, algunes espècies combinen generacions partenogenètiques amb altres de reproducció sexual, assegurant una millor adaptació, que a la natura vol dir una major probabilitat de supervivència.