Energies volcàniques
Una aproximació críptica als fenòmens paranormals que sempre han orbitat a la comarca de la Garrotxa
Qui vulgui un còmic fàcil no cal que es compri Olot. Qui vulgui un còmic fàcil, de fet, no cal que es compri cap títol d’Autsider Còmics, l’editorial que l’ha publicat. El mexicà Dr. Alderete, que aquí es va estrenar com a dibuixant del primer Black Is Beltza de la factoria Muguruza, ara signa un còmic en solitari on pot desplegar tot el seu món interior.
Explica al pròleg que seguint el rastre de cultura de Rapa Nui (també coneguda com a illa de Pasqua) va visitar la ciutat d’Olot, ja que allà tenen una reproducció a escala de les famoses estàtues Moai. Una cosa va portar a l’altra i Alderte va quedar captivat pels estranys corrents d’energies que creuen la comarca de la Garrotxa. D’aquella descoberta, aquest còmic.
Connectades a través d’una història força impenetrable (un home cada ics anys entra en un bar, beu un cafè i després marxa per donar menjar a un peix que amb el pas dels anys es converteix en un ésser capaç de sortir d’aigua i caminar) l’autor va encadenant episodis autoconclusius de fenòmens entre curiosos, personatges inquietants, episodis esglaiadors, fets delictius impulsats per energies inexplicables i crims brutals. Els més vistosos encara es conserven en la retina de la crònica negra del nostre país, com el segrest de MariÀngels Feliu o l’assassinat d’una desena de persones grans per part d’un zelador de la Residència Fundació de la Caritat.Amb la línia negra extragruixuda que el caracteritza, i utilitzant dos colors compactes i forts en cada episodi, l’autor trama un relat de relats per crear una atmosfera de misteri, un viatge en el temps, una trobada amb extraterrestres, una mirada pertorbadora en què les fronteres entre la realitat i la ficció es desdibuixen.
Com quan ens animem a replicar la típica llegenda urbana on hi ha elements mig il·lògics, mig inversemblants per alimentar la mitologia popular contemporània. Fins i tot els casos que van ser jutjats –el segrest– aquí es presenten a partir de fets en què la raó té un paper més aviat escàs.
El còmic és ple de detalls que van aflorant a mesura que reincideixes en la lectura. Els típics enigmes que t’és igual si els va plantar l’autor amb subtilesa i dobles intencions o és un mapa que t’estàs fent tu sol com a lector.
.