Compartir llibres, guardar lectures

Posar ordre, guardar records, compartir sensacions, arxivar dades i alliberar espai de memòria cerebral. Aquests serien alguns dels objectius quan la vida s’expandeix al món digital. 

GoodReads i Wakoom són dos aplicacions que es mouen a mig camí entre la xarxa social i el gestor de bens i coneixements (in)tangibles. Si bé ambdues estan encarades al món dels llibres, hi ha diferències significatives. Goodreads d’entrada no discrimina gèneres, així que podem trobar-hi qualsevol títol publicat. Així mateix està focalitzada sobretot a registrar les nostres lectures passades, presents i futures. 

Whakoom, nascuda a Barcelona, està especialitzada en còmics i està pensada per portar un registre de la nostra biblioteca particular. 

Tot amb tot, tan una com l’altra donen molta importància al fet de compartir les impressions que ens causen els títols que ens hem empassat. La privacitat no és el fort de cap xarxa social, així que aquí també es tracta de fer públiques les nostres crítiques –en forma de ressenyes o puntuacions per estrelles– per anar engreixant l’opinió popular sobre títols publicats. 

Aquest tipus d’aplicacions s’han convertit de facto en un pont –necessari– entre dos esferes de la nostra realitat que no sempre encaixen com caldria: els llibres i les xarxes socials. Els telèfons mòbils i l’entreteniment en línia en totes les seues dimensions han desplaçat la lectura convencional. No cal entrar a les cases de ningú per comprovar-ho, només fer temps en una sala d’espera qualsevol. On fa pocs anys era habitual –o no era estrany– que la gent fes temps llegint un llibre, ara tot són persones atrapades en la inmensitat de les pantalles. Ben mirat tampoc no hauria de ser contradictori llegir i estar connectat, i aquesta escletxa estant trobant un filó tant GoodReads com Whakoom.

Goodreads té més de cent vint-i-cinc milions d’usuaris a tot el món, els quals es concentren sobretot als països anglosaxons. El seu desembarcament a Catalunya és lent i haurem de veure si aconsegueix fer-se lloc o llangueix en la marginalitat. El problema és de massa social: ¿hi ha prou lectors interessats a compartir aquesta passió en un espai virtual tan acotat? El mateix podria passar amb Whakoom, encara que el fet de ser tan especialitzada té un potencial menor i alhora un engagement més fort. Com és lògic, en totes dues hem de tenir el nostre perfil i interactuar amb els altres usuaris per tal que l’olla no pari mai de fer xup-xup. Ara bé, el seu objectiu no és tant atrapar-nos fent scroll eternament com anar-nos motivant amb les lectures i, teòricament, descobrir nous autors. És per això que l’estructura i presentació de GoodReads o Whakoom és menys agresiva que la d’altres xarxes més populars. Si no tens gaires amics, a Goodreads de seguida se t’acaba la informació del time line perquè no està pensat per mostrar-te constantment material que “et pot interessar”. A Whakoom, a l’estar focalitzat per ser un arxiu personal, pots no necessitar tanta interacció social i fer-ne un ús només privat.