L’estrès de després

A primera vista, una de les coses que crida l’atenció de P.T.S.D. és el nivell de detall que el lector pot trobar en cada vinyeta. Fins al racó més allunyat de l’acció, Singelin no perd l’ocasió d’esbossar-hi un paper, un llum, una flor o algú. 

El domini de l’espai i la profunditat, amb constants canvis de perspectiva sense caure en contradiccions de volumetria, juntament amb un dibuix molt expressiu d’inequívoca influència manga, confereixen a l’àlbum una solvència gràfica notable. No oblidem el color i les ombres, ja que l’autor hi juga de manera subtil i encertada per anar-nos portant a través dels sentiments i els records, primant atmosferes càlides o fredes, lluminoses o fosques segons les circumstàncies i les trames. 

P.T.S.D. és l’acrònim de post-traumatic stress disorder, traduït com a trastorn d’estrès posttraumàtic, que es va definir a partir d’estudiar el comportament erràtic de molts excombatents de la guerra del Vietnam. De fet, d’alguna manera hi ret homenatge, ja que els paisatges de la guerra que rememora la protagonista ens remeten a les imatges d’aquella campanya. És un trastorn, doncs, que sovint pateixen aquelles persones que han viscut de manera intensa i persistent una situació desagradable extrema. 

Situada en una ciutat inconcreta de regust asiàtic, l’acció passa en una època contemporània també indeterminada. Amb aquesta estratègia, l’autor posa el focus en la Jun, una excombatent que malviu sola, sense xarxa social ni referents sòlids on agafar-se, sempre caminant al límit de l’abisme. 

Malgrat preveure que la història acabarà més o menys bé, perquè aquesta és la lògica canònica en les obres d’aquesta naturalesa, en la trama es van introduint tot de variables que construeixen el drama polièdric que vol explicar l’autor al voltant dels excombatents oblidats. 

Marginació, incomprensió, ira, desolació, dolor físic i emocional, addiccions, inadaptació, malsons, pobresa i violència. El govern els ha abandonat, la societat els rebutja i en els racons més foscos i bruts de la ciutat molts són víctimes de les màfies i els traficants. Al final, però, en la solidaritat i l’empatia hi ha llum. Singelin signa, amb P.T.S.D., un molt bon còmic antibel·licista