Pantalles per a tots els públics?

Més del 75% dels infants de menys de dos anys i el 64% dels infants d’entre dos i cinc sobrepassen els límits d’exposició a les pantalles recomanats per les autoritats sanitàries, fixats en un màxim d’una hora al dia entre els dos i els cinc anys. Aquestes són les xifres que va revelar la metaanàlisi Global Prevalence of Meeting Screen Time Guidelines Among Children 5 Years and Younger, publicat a JAMA Pediatrics. Els experts afirmen que limitar el temps d’ús és important, però no només això. 

Lucrezia Crescenzi-Lanna, experta en interacció entre menors i pantalles i investigadora principal del Child Tech Lab de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), explica que, encara que “diversos estudis suggereixen que hi ha una relació entre l’exposició a les pantalles i una puntuació més baixa en el desenvolupament cognitiu i del llenguatge dels menors en comparació amb els que no miren tant la televisió o utilitzen tauletes i mòbils”, les conseqüències directes no són del tot clares. Segons aclareix la investigadora, “és complex demostrar una relació de causa-efectes entre aquestes dues variables”. Segons la investigadora de la UOC, els infants de menys de 36 mesos es troben en un moment en què la interacció amb adults de referència és determinant per al seu correcte desenvolupament. Quan familiars, amics i educadors es dirigeixen a ells mentre els miren i somriuen, quan comparteixen l’atenció cap a un objecte o una acció, estan estimulant els seus sentits a través del joc i donant suport al seu procés de desenvolupament del llenguatge, de l’atenció i de les emocions. “El problema són les possibilitats d’interacció amb els altres que està perdent l’infant mentre mira les pantalles”, sosté. A més, assegura que no només és important el temps d’exposició, sinó el contingut que miren i amb qui comparteixen l’experiència. “Si una àvia juga amb el seu net o neta de dos anys amb una aplicació educativa de qualitat, adequada a l’edat de l’infant, comenta el que passa al joc i li explica anècdotes associades al que estan mirant, aquesta serà probablement una experiència compartida enriquidora per a tots dos”, explica Lucrezia Crescenzi-Lanna. 

De la mateixa manera, si un menor de quatre o cinc anys té por quan mira amb la seva família una escena d’un dibuix animat, com una bruixa, “es pot emprar aquest moment per parlar de la por, anomenar l’emoció, ajudar a reconèixer-la i pensar com gestionar-la, i també aprofitar per introduir el tema de la presència dels estereotips de gènere en els mitjans”, assenyala. Afegeix a més que el problema és que normalment el tipus d’ús que es fa en família de les pantalles és deixar l’infant “entretenir-se”, jugant o mirant la pantalla sol. “Una mostra d’això és que el 17 % dels infants d’entre tres i quatre anys al Regne Unit tenen el seu propi telèfon mòbil, segons l’últim informe d’Ofcom”, adverteix la investigadora. La recomanació dels experts a l’hora de seleccionar els continguts de les pantalles que miraran els infants és que “segueixin un criteri de qualitat, siguin adequats a cada edat i estiguin en línia amb els valors que compartim com a famílies o educadors. Al meu entendre, alguns exemples de continguts audiovisuals adequats són les pel·lícules que es poden mirar a El Meu Primer Festival de Cinema, en plataformes com Filmin, o alguns curts de Pixar, depenent de l’edat dels infants”, sosté. Pel que fa a les aplicacions i els continguts interactius, en un projecte del pla nacional App2five, es van desenvolupar guies per a famílies i desenvolupadors elaborades a partir d’una anàlisi de continguts digitals educatius per a menors de vuit anys. Les investigadores Neumann i Herodotou (2020) van seguir un camí similar per seleccionar vídeos de YouTube.