Twitter OFF

Durant més de quinze anys, la meva vida va implicar estar enganxat a una pantalla d’un telèfon mòbil on l’espurna de llum d’una pantalla tenia l’efecte d’una droga. Acció-reacció.

Era el gosset de Paulov. Durant uns mesos, que ara sento que se’m van fer eterns, vaig haver de publicar, moderar i crear continguts audiovisuals per ser consumits en unes plataformes noves que ens prometien un accés instantani a la informació.

Es parlava d’una plaça digital oberta que ens oferia la possibilitat de poder connectar amb persones desconegudes amb les quals compartíem gustos i interessos.

Durant aquests anys vaig veure el naixement de Facebook i la mort de MySpace, la popularització de Twitter (ara X), Pinterest, Instagram, Snapchat o la reconversió de Musical.ly a TikTok. Cadascuna d’aquestes plataformes ens venia la possibilitat de convertir-nos en mercaders de la nostra vida i imatge, a la vegada que ens anunciava una nova manera de relacionar-nos amb les estrelles que admiràvem.

Entràvem a l’era dels influencers o dels microinfluencers, on les nostres vides precàries eren silenciades amb la promesa de convertir-nos en la nostra pròpia marca.De les promeses a la realitat dormen molts somnis perduts. La victòria de Donald Trump, propiciada per uns bots russos i una manipulació dels anuncis de Facebook, va obrir-me els ulls a una realitat que em va costar de poder processar.

No volia veure, o millor dit, no volia sentir-me còmplice de com aquestes xarxes socials dinamitaven la democràcia i la salut mental de diverses generacions.L’ansietat va fer niu al meu present. Jo sentia aquestes contradiccions, però em sentia bloquejat perquè la meva vida s’havia construït partint d’una única derivada: jo era el que feia.

Vivia per només treballar i els likes i seguidors que rebia retroalimentaven una maquinària perillosa. L’arribada de la pandèmia va donar-me l’oportunitat de pensar i repensar qui era i què feia.

Donar-me espai per escoltar-me no va ser fàcil, però gràcies a l’acompanyament psicològic vaig ser capaç d’executar quelcom impensable per a mi. Deixar els Estats Units i abandonar la gestió de xarxes socials.Aquesta evolució personal, que ve acompanyada d’un gran sentiment de culpa per haver col·laborat en la creació d’un gran monstre, el del domini de les xarxes socials, no ha acabat aquí.

La compra de Twitter per part d’Elon Musk i totes les mesures que ha impulsat com a propietari, van portar-me a esborrar el meu perfil en una plataforma que ara s’ha omplert de perfils anònims verificats, on les notícies falses circulen sense control, convertint-se en un altaveu de l’extrema dreta i dels perfils més polaritzats.Preguntada per la crispació que regna als Estats Units, Oprah Winfrey va desgranar-ne les causes ara fa una setmana. Segons ella, les xarxes socials han enverinat una societat a la qual es va prometre una nova plaça pública digital que, ja des d’un principi, va esdevenir un quadrilàter de boxa.