Papallones i avions

El Pla de les Forques és una gran esplanada a 867 metres d’altitud, per sota del serrat i del poblet de Calbinyà i per sobre de la fondalada on s’estén la Seu d’Urgell, d’extraordinari valor paisatgístic però també natural, com demostra la notable població de papallones que acull, d’una diversitat insòlita, més de setanta espècies diferents, comptant les comunes, les pròpies d’espais oberts i les característiques d’ambients forestals. L’ajuntament de la Seu hi ha traçat un itinerari pedagògic amb els lepidòpters com a protagonistes. I no és superflu afegir que aquests insectes alats d’aspecte acolorit i vistós constitueixen bioindicadors ideals, de manera que si proliferen en algun lloc concret, com en el cas que ens ocupa, és per causa de la seva situació –enlairada i tranquil·la– i la qualitat de l’aire que s’hi respira. 

Dos avantatges que també expliquen la presència freqüent en aquell elevat paratge amb pocs obs-tacles ran de terra, com un prat immens, d’una altra mena d’elements voladors, si bé aquests artificials. Perquè l’indret ha esdevingut escenari habitual d’exercicis d’aeromodelisme, fins al punt que no resulta gens estrany trobar-s’hi aficionats a aquesta pràctica enlairant els seus fràgils models, que tot seguit evolucionen enmig del blau celestial, de vegades assolint altures respectables, per acabar aterrant sobre l’herbassar puntejat de floretes silvestres. El club Aerosedis hi disposa d’unes instal·lacions, a més d’una d’aquelles mànegues de roba per mesurar la força del vent, que determina l’èxit i la bellesa de les cabrioles aèries dels avionets. Un lleure sens dubte sedant, tant per qui l’executa com per qui l’observa, sobretot en un marc geogràfic tan majestuós. 

Es puja fins allí dalt per una carretera estreta i sinuosa d’uns tres quilòmetres, que es desvia de l’N- 260 en direcció a Puigcerdà, indicada Calbinyà-Poble Nou, fins a trobar unes portes metàl·liques sempre obertes i el cartell que anuncia: Pla de les Forques. Un camí curt s’endinsa fins al centre de l’extensió verdejant, on s’aixequen les restes d’alguns edificis com una antiga granja i la torre de comunicacions del centre emissor. Des dels caires del planell s’obtenen vistes excepcionals de les muntanyes d’Andorra, de la vallada de l’Urgellet, de l’aiguabarreig de Segre i Valira, de la taca urbana de la Seu i de la serra del Cadí.

Xocolates i torrons 

Xocolateria Jolonch / Torrons Vicens c/ Sant Domènec, 13, la Seu d’Urgell, 973 350 678

A baix a la Seu, davant mateix del Parador, l’empresa agramuntina Torrons Vicens ha obert una botiga amb sala de tast. Al doble rètol exterior figuren les dues marques de la casa: Xocolates Jolonch, “elaboració artesanal des de 1770”, i Torrons Vicens, “tradició d’Agramunt des de 1775”. El local és ampli i hi ha una original separació de vidres amb dibuixos a l’antiga entre la cafeteria i l’espai dedicat a la venda dels nombrosos productes dolços, que van des de la xocolata a la pedra de tota la vida o els també típics torrons circulars d’avellanes, mel i pa d’àngel, fins a les imaginatives propostes actuals en rajoles o barres o bosses o capses de gran varietat de presentacions, volums i formats