Tronera sense canó

A partir del segle XVII l’artilleria va esdevenir la poderosa arma que complementava en camp obert la tradicional infanteria i cavalleria. També esdevenia fonamental en els vaixells i en les fortaleses, que van haver d’adaptar-se a la novetat. No solament per ubicar els canons, sinó per enfortir els murs per aquells que els empraven per atacar. El seu desenvolupament al llarg dels segles següents condicionà les batalles i les fortificacions. L’aparició de l’aviació a principis del segle XX va fer que progressivament anés perdent protagonisme, si bé continua sent un element actiu en les guerres actuals. 

El Castillo Principal de Lleida, lo nostre Castell, es començà a bastir al segle XVII i es completà al llarg del XVIII a costa de suprimir el barri noble de la ciutat. Els seus baluards comptaven amb diverses troneres on posar canons. Mai tants com forats en el parapet hi havia ja que, com sempre, els pressupostos ajustats dificultaven que totes les canoneres tinguessin la corresponent arma defensiva. Llavors la mobilitat de les peces d’artilleria, en funció d’on venia l’atac, era l’habitual. Amb el pas del temps els canons vells eren aprofitats per fondre’ls o per usos pràctics com pilars de baranes o, simplement, com elements decoratius. Actualment a Lleida solament tenim, mal posats, dos canons de ferro del segle XIX al castell de Gardeny. 

Al baluard del Rei de la ciutadella de la Seu Vella és on es conserven millor les velles troneres. Esperem que la imminent restauració les deixi ben arranjades. La de la foto permet veure l’espai on estaria el canó sobre un paviment de lloses i murets laterals en cunya, amb la boca feta de bons carreus, de ben segur que provinents d’algun casalot medieval del vell barri de la Suda. Avui es veuen les cases de la moderna Lleida i al fons de tot la Cerdera. Recordem que fins al segle XIX no hi havia trama urbana al nord del tossal, de manera que els diferents setges que va patir la ciutat amb la intenció de conquerir-la s’ordenaven des d’aquesta banda. Setges que es veien frenats per la potència dels canons del Castell. 

A la tronera hi falta el canó que li donava sentit, però quin millor símbol de la pau, sempre desitjada, que la seva absència?