Apunts del ribagorçà

Els territoris que fan frontera sempre mostren una naturalesa hibrida amb característiques de les dues bandes de la ratlla. La franja nord entre Catalunya i l’Aragó ha donat, entre altres fruits, el d’una variant amb aquestes peculiaritats del qui es nodreix entre dues aigües; es tracta del ribagorçà.

Aquesta variant, que predomina a la comarca de l’Alta Ribagorça, forma part del català nord-occidental, amb algunes peculiaritats que tenen a veure amb l’origen de què acabem de parlar.

Actualment els parlars ribagorçans se subdivideixen, d’una banda, en el català ribagorçà, el qual es parla a la comarca catalana de l’Alta Ribagorça així com a la Ribagorça Aragonesa, i a la Llitera (comarques aragoneses que pertanyen a la Franja de Ponent). De l’altra hi ha l’aragonès ribagorçà, parlat a la meitat nord-occidental i occidental de la Ribagorça aragonesa, a l’extrem nord-oriental de Somontà de Barbastre i a l’extrem nord del Cinca Mitjà (només a l’Aragó).

Cal destar-ne la parla de la població de Benasc i d’alguns pobles limítrofs perquè resulta significativa. S’hi parla un subdialecte molt particular anomenat benasquès.

Ambdós ribagorçans, l’oriental i l’occidental, o sia, el català i l’aragonès, tenen lèxic en comú malgrat emmarcar-se en llengües distintes. En tots dos, per exemple, es dona l’ús de la preposició enta (cap a).

És general a tots dos ribagorçans observem les formes en -eba en els imperfets d’indicatiu, teneba/teniba per ‘tenia’, sabeba per ‘sabia’, feba per ‘feia’. Així mateix, és remarcable la quantitat de topònims de l’Alta Ribagorça d’arrels basques, ja sigui en noms de pobles o en noms de muntanyes: Bessiberri, Irgo, Iran, Durro, Barruera...Si sentiu curiositat per conèixer més paraules, des de l’any 2022 les podeu trobar en el Petit Diccionari Ribagorçà, publicat el 2022 pel Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça i elaborat per l’associació cultural Escunç en col·laboració amb la Universitat de Lleida i l’Institut d’Estudis Ilerdencs.

L’obra aplega uns 1.300 termes referents sobretot a les tradicions, el bestiar, l’agricultura i la parla popular. Moltes de les quals encara hi són vives tot i la influència creixent del castellà en terres ribagorçanes.

Són d’ús corrent, doncs, mots com ‘colar’ (marxar), ‘potxons’ (petons), ‘puiar’ (pujar), ‘carnús’ (babau, burro) o ‘escunçar’ (trobar-se per casualitat).La intenció del Diccionari és servir d’eina a les velles i noves generacions perquè el ribagorçà no quedi en l’oblit i es difongui entre els més joves. En aquest sentit, el premi de narrativa infantil i juvenil Anton Navarro (que enguany celebra la trenta-dosena edició) premia aquells treballs que empren termes ribagorçans com a valor afegit a les creacions literàries.