Josep Font a Getaria

La memòria està teixida d’uns fils tan sensibles com els que donen forma a una faldilla que imita una xarxa de pescadors que sembla sortida d’un poema de Percy Bysshe Shelley. Estic en les sales d’exposicions temporals del Museu Balenciaga de Getaria, però la meva memòria no para de viatjar gràcies a la creativitat d’un artista que va fer de l’agulla un pinzell; dels teixits uns llenços que s’omplirien de taques de color en forma de brodats o d’estampats màgics.

Josep Font és un creador singular, una figura anòmala en el panorama de la moda internacional on la balança entre art i comerç s’ha acabat decantant per les fulles de comptabilitat d’unes empreses que cotitzen a la borsa. Font, com el mateix Balenciaga, va acaronar l’èxit en una indústria construïda sobre la base del canvi constant i, fent ús d’una llibertat i d’una autonomia màxima, va decidir retirar-se (com també faria Cristóbal Balenciaga a finals dels anys seixanta), deixant com a testament unes peces que fins a principis de gener omplen les sales d’un museu construït en un turonet del poble de Getaria.

Josep Font, bellesa i inquietud és el suggerent títol de la primera retrospectiva dedicada a un dissenyador que va seduir París amb les seves creacions d’alta costura i que va catapultar una firma espanyola, la ja desapareguda Delpozo, a l’estrellat de la moda internacional amb molt pocs anys.

Font té ànima de demiürg: amb les seves mans (i els seus coneixements d’arquitectura) sap crear volums d’un senzill tros de tela. Poesia i ciència.

Passejar per les creacions d’en Josep equival a endinsar-se a una galeria d’art on l’estètica Bauhaus dialoga amb la de Gustav Klimt. Racionalitat i fantasia.

Endinsar-se en l’univers de Font és com obrir una novel·la de Murakami on la fantasia queda integrada en la nostra quotidianitat.Els fils de la meva memòria personal i professional també han quedat teixits per algunes de les creacions que en Josep Font va dissenyar per a Delpozo i que vaig tenir l’enorme sort (i privilegi) de poder fotografiar a Nova York i a Londres. Cada vestit, seleccionat amb gran cura i coherència pels comissaris de la mostra, em transportava a un moment concret de la meva vida.

Em feia viatjar a una Nova York glaçada on una col·lecció inspirada en Sorolla faria emergir un sol daurat. Em situava a l’interior de l’església de Sant Martí de Lleida on, gràcies a la generositat d’en Josep, vam poder gaudir d’una de les seves creacions durant els primers dies de l’exposició In & Out: instants de Moda.En un món que viu en un excés de velocitat i d’estímuls, poder gaudir del talent d’un creador singular i honest com el d’en Josep Font, és un dels pocs regals que ens podem fer.

Una acció que ens ajuda a reconciliar-nos amb un món que tot sembla que hagi desistit d’abraçar quelcom tan revolucionari com és la bellesa.