Mercè: “No em tanco a cap idioma. He escrit cançons en català, castellà i anglès”

La lleidatana Mercè (Mercè Segura) acaba de treure el seu segon single, Runner. Al febrer ja ens va sorprendre amb la producció Why Emma, que va ser seleccionada com a guanyadora del premis Paral·lel 62 Ajuda a la Creació, fet que li ha permès finançar el seu segon treball, en què ens deixa veure el seu perfil més pop. Amb 21 anys, aquesta estudiant de quart del grau de Composició reconeix que les seues contradiccions es plasmen en una mena de cascada creativa.

−Quan va començar en el món musical? Ja fa molt de temps. De fet vaig començar a tocar el piano als vuit anys i des de llavors no he parat. He format part de diversos grups musicals. Amb 14 anys vaig entrar a formar part del grup A Kontra Korrent, que encara continuen. Sempre he volgut dedicar-me a la música i molt especialment a la composició. 

-Quina ha estat la principal dificultat per treure al mercat els dos singles? La veritat és que ha estat complicat perquè amb Runner m’he fet càrrec de bona part de la producció quan, com aquell qui diu, no ho havia fet mai. És el primer treball que m’he autoproduït i ha estat difícil perquè hi havia moments que treballava amb 200 pistes. 

−Com definiria la seva música? Aquest és un tema que depèn molt de cadascú. Ara, per exemple, al penjar les cançons a plataformes com Spotify et fan definir la música. La primera producció Why Emma s’emmarcaria més dins del que coneixem com a pop. En canvi, Runner jo la classificaria com a pop alternatiu. 

−I com definiria el pop alternatiu? Crec que el pop en si, tal com l’entenem, ja té uns cànons bastant estandarditzats, especialment a nivell de producció. Tal com vaig compondre i fer Runner crec que podem parlar que tot és molt visual i lligat al que després ha estat el videoclip de la cançó. Ho he planificat tot des d’un punt de vista molt conceptual, per això crec que podem parlar de pop alternatiu. 

-El vídeo que acompanya Runner està ple de contrastos. Estic contenta de com ha quedat. La direcció l’ha fet la Carlota Tapia, que és una directora excel·lent. Ha estat molt planificat i pensat perquè la producció va ser molt complicada per motius logístics. Només vam tenir dues tardes per gravar-ho tot! Ha estat un projecte molt ambiciós. 

−Per a la cançó de Runner ha creat una col·lecció de personatges molt diversa. Podem veure des d’una femme fatale fins a una mena de nimfa del bosc. I això m’agrada molt. Jo crec molt en els contrastos i sobretot si estan molt marcats. Aquesta idea que comentes té un significat. Al videoclip es mostra una part innocent i una altra de tòxica per explicar una relació d’amor. 

-Per quins camins transitaran els propers projectes de Mercè? Tinc diverses cançons a mig fer, però soc molt volàtil i tinc moltes idees, per tant no em vull tancar a res i dir, ara, per on anirà el proper projecte. És veritat, però, que el juny de l’any vinent m’agradaria treure un EP, encara que de moment no tinc discogràfica. 

-On es pot escoltar Runner? Doncs a totes les plataformes, des d’Spotify fins a Amazon Music, passant per Youtube. 

−Les dues cançons que ha produït fins ara són en anglès. Per què?Doncs perquè quan les vaig compondre era una temporada que solia escriure en aquesta llengua. Escolto molta música en anglès i t’acostumes a treballar amb una fonètica determinada. He tingut moltes experiències vitals que s’han desenvolupat en anglès. Segons la llengua em surten músiques diferents. Per exemple si componc en català les referències musicals que em venen són diferents si escric en anglès. Depèn del moment em surten composicions en una llengua o una altra. No em tanco a cap idioma perquè he escrit cançons en català i castellà, també. 

−Vostè va compondre Lo Real que el grup lleidatà A Kontra Korrent va presentar abans de l’estiu. Sí, per això comento que l’idioma en una cançó depèn del moment